Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Pintura 797", 2005. Oli sobre lienzo.190 x 150 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Tríptic 794-795-796", 2005. Oli sobre tela.190 x 450 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Pintura 657", 2004. Oli sobre lienzo.190 x 420 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Pintura 781", 2005. Oli sobre lienzo.195 x 200 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Pintura 598", 2004. Oli sobre lienzo.190 x 175 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Pintura 14.28", 2014. Oli sobre lienzo.190 x 150 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Analogies", 1992. Acrílic sobre llenç.175 x 160 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Deixeu-me tancar la finestra III", 1992. Acrílic sobre llenç. 175 x 175 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Horitzontals 3/73", 1973. Vinílic sobre llenç. 146 x 114 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Espai gestual",1972. Acrílic i llapis conté sobre paper. 50 x 65 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Dibuix 22",1972. Acrílic i llapis conté sobre paper japonès. 64,5 x 99 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

"Paper 359-360", 2016. Gouache sobre paper japonès.136,5 x 137,5 cm.

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

Vista de "En blanc i negre" Ana Mas Projects (Barcelona) 2019. Photos © DianaRangel

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

Vista de "En blanc i negre" Ana Mas Projects (Barcelona) 2019. Photos © DianaRangel

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

Vista de "En blanc i negre" Ana Mas Projects (Barcelona) 2019. Photos © DianaRangel

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

Vista de "En blanc i negre" Ana Mas Projects (Barcelona) 2019. Photos © DianaRangel

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

Vista de "En blanc i negre" Ana Mas Projects (Barcelona) 2019. Photos © DianaRangel

Joaquim Chancho | Ana Mas Projects

Vista de "En blanc i negre" Ana Mas Projects (Barcelona) 2019. Photos © DianaRangel

CV

JOAQUIM CHANCHO (Tarragona, 1943)

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2019

En Blanc i Negre, Ana Mas Projects

2018

Touch. Sis Gallery, Sabadell. Images

Monet Series. Marita Segovia Gallery, Madrid.

2017

Paintings 2002 – 2005. Galerie Floss und Schultz, Cologne, Germany.

2016

Paintings. Artlife Space Gallery Shanghai, China.

2015

Dibuixos i Pintures. Galeria Dieu, Cadaqués.

Gravats i dibuixos . Galeria Fort, Cadaqués.

Drawings and Paintings. Marita Segovia Gallery, Madrid

Tempera on paper . Galerie Floss und Schultz, Cologne, Germany.

2014

Estampes. Museu de Montserrat, Montserrat.

Dibuixa una línia i segueix-la. Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, l’Hospitalet, Barcelona.

2013

Joaquim Chancho a les col·leccions de Tarragona. MAMT, Tarragona.

Pintat al Pla. Museu de Valls, Tarragona.

Estampes. Sèries numèriques. CERAP, Riudoms, Tarragona.

160 dibuixos. Facultat Belles Arts. Universitat de Barcelona, Barcelona.

2012

Barres i estrelles. Galeria Eude, Barcelona.

Deixeu-me tancar la finestra. Galeria Joan Prats, Barcelona.

2010

Joaquim Chancho, Al llindar de la geometria 1969-2010. Casal Solleric, Palma de Mallorca.

Seqüències 2006-2009. Espai volart 2. Fundació Vila Casas, Barcelona.

Teoría de las señales. Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya, Barcelona.

2009

Joaquim Chancho, dibuixos de paret. Museu de Pintura de Sant Pol de Mar.

2008

Pintures 2005-2006. Sala Pelaires, Palma de Mallorca.

Pintura recent. Michael Dunev Art Projects, Torroella de Montgrí, Girona.

Pintures i dibuixos. Can Mora de Dalt, Sant Vicenç de Montalt, Barcelona.

2007

Pintures sobre paper. Espai 2nou2, Barcelona.

Pintures recents. Galeria Senda, Barcelona.

Pintures grans formats. Kutxa, Barcelona.

Obra gràfica. Galeria Eude, Barcelona.

Pinturas recientes. Galería Vanguardia, Bilbao.

Obra gráfica y dibujos. La Caja Negra, Madrid.

2006

Galerie Triangle Blue, Stavelot, Bélgica.

Pintura pintada. Haim Chanin Fine Art, New York.

Pintures i dibuixos. Galeria Cort, Banyoles, Girona.

2005

Prospectiva 1973-2003. Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, l’Hospitalet, Barcelona i Caixa Tarragona, Tarragona.

Joaquim Chancho. Un clàssic contemporani, 35 anys de dibuixos i pintures. Museu de Montserrat, Montserrat.

7 papeles 7, Senda 2nou2, Barcelona.

Diàlegs encreuats. Museu Arxiu Tomàs Balvey, Cardedeu.

Galería Fernando Silió, Santander.

2004

Lisboa 2004. Galeria Bores & Mallo, Lisboa.

Pintures i dibuixos. Sala Pelaires, Palma de Mallorca.

Tiempo sobre tiempo. 1997-2003. Centro de Arte Caja de Burgos

Pintures i dibuixos. Michael Dunev Art Projects, Torroella de Montgrí, Girona.

2003

Galeria Senda, Barcelona.

Christian Dam Galleries, Oslo.

2002

Dibuixos 1969-1996. Espai 292, Barcelona.

Galeria Metta, Madrid.

Espai 21, Cambrils, Tarragona.

Haim-Chanin Fine Arts, New York.

Galeria Triangle Bleu, Stavelot, Bélgica.

Galeria Canem, Castelló.

2001

Galeria Senda, Barcelona.

Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès.

14 x 28. Capella Sant Corneli, Cardedeu.

Galeria La Escalera, Cuenca.

1999

Tempo 1995-1998. Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona.

1997

Galeria Barcelona, Barcelona.

1996

Galeria Vives del Olmo, Palma de Mallorca.

Espai Moret, Reus.

1995

APC Galerie, Colonia.

Políptics. Museu d’Art Modern, Tarragona.

Teles i papers. Galeria Barcelona, Barcelona.

1993

One man show. Art Cologne. Galeria Barcelona, Colonia.

1992

Galeria Barcelona, Barcelona.

1990

Galeria Masha Prieto, Madrid.

Galeria Barcelona, Barcelona.

Espais Centre d’Art Contemporani, Girona.

1988

Galeria Theo, Barcelona.

Galeria Masha Prieto, Madrid.

CERAP. Riudoms, Tarragona.

Bur de Us. Escola Taller d’Art, Reus.

Sala de la Fundació Caixa de Barcelona, Tarragona.

1986

Galeria Ciento, Barcelona.

1985

Galeria Altaïr, Palma de Mallorca.

1984

Treballs de Taula. Galeria Ciento, Barcelona.

Treballs de Taula. Museu Morera, Lleida.

1982

Centre de Lectura, Reus.

Treballs de Taula. Escola Taller d’Art, Reus.

1980

Museu d’Art Contemporani, Eivissa.

1978

Galeria 3 i 5, Girona.

Galeria Ciento, Barcelona.

1977

Galeria 4 Gats, Palma de Mallorca.

Galeria Seny, Barcelona.

Galería Atenas, Zaragoza.

1976

Galeria 3 i 5, Girona.

Galeria René Métras, Barcelona.

Sala Tres, Acadèmia de Belles Arts, Sabadell.

1975

Galeria Artur Ramon, Barcelona.

1973

Galeria Nova, Barcelona.

Galeria 4 Gats, Palma de Mallorca.

1972

Galeria Pasqual Fort, Tarragona.

1971

Galeria Aquitània, Barcelona.

1966

Centre de Lectura, Reus.

 

EXPOSICIONS GRUPALS

2017

4 Spanish Artist. Bernhard Knaus Fine Art. Frankfurt. Alemania.

Colección Bassat. Arte contemporáneo. Lienzo Norte. Ávila.

Galerie Floss und Schultz zu Gast im Kunsthaus Rehau. Rehau. Alemania.

The Underlying Shape. Galerie Floss und Schultz. Colonia. Alemania.

Col·lecció Bassat. Arte contemporáneo de Cataluña 1980-1989. Nau Gaudí. Mataró.

Painting Black. Museu Wilhelm Morger. Soest. Alemania.

Solidaridades. Museo de la Solidaritad Salvador Allende de Chile. MACVAC. Vilafamés. Valencia.

Antonio Niebla, testimoni personal. La Rectoria Vella. Sant Celoni. Barcelona.

2016

The pattern reveals itself. Claudia Weil Galerie. Friedberg-Rinnenthal. Alemania.

Colección Bassat. Arte contemporáneo de Cataluña 1940-1979. Centre Cultural Metropolità Tecla Sala. L’Hospitalet.

Black & White. Galerie Ulf Larsson, Colonia, Alemania.

La maduresa del dibuix. Galería Sicart. Vilafranca del Penedès.

2015

1950-1977 Del segundo origen – Artes en Cataluña. Museu Nacional d’Art de Cataluña, Barcelona.

Presente continuo: Cuarenta años de la Galería Cànem en Castelló. Sala Sant Miquel, Fundación Caixa Castello, Castelló.

El límitye el infinito. La Rectoria vella y Galería GBN, Sant Celoni, Barcelona.

Arbeiten auf papier. Galerie Ulf Larsson, Colonia, Alemania.

Grafik Barcelona-Leipzig. Círculo del Arte, Barcelona.

Sommersalon 2015. Galerie Ulf Larsson, Colonia, Alemania.

2014

Montserrat, opere maggiori dell’ Abbazia. Forte di Bard, Italia.

La rareza del sentimento Galería Joan Prats – Artgràfic, Barcelona.

Chancho y Niebla. Pintura y reflexión. 1970 – 1990, Galería Barcelona,

Iceberg Z46. Galeria Trama, Barcelona.

2013

Strukturen. Galerie Ulf Larsson. Colonia, Alemania.

Born 2013. Igallery, Palma de Mallorca.

Lo parcial como significativo, Colección Caja Burgos. Centro de Arte Alcobendas, Madrid.

La muntanya de sal. Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, l’Hospitalet,

2011

La rareza del sentimento. Galeria Joan Prats – Artgràfic, Barcelona.

Chancho y Niebla. Pintura y reflexión. 1970 – 1990, Galeria Barcelona.

2010

L’ombra de la parla, Colección MACBA. National Museum of Contemporary Art of Korea, Seul.

2009

Temps com a matèria. Colección MACBA nuevas incorporaciones. Macba, Barcelona.

Art d’avantguarda i contemporani. Museu de Montserrat, Montserrat.

Exposició inaugural Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona.

2008

Colección Josep Suñol 1970-2001. Fundació Suñol, Barcelona.

2007

La Sala Tres, 1972-1979. En la ruta de l’art alternatiu a Catalunya. Academia de Belles Artes, Sabadell.

Barcelone 1947-2007. Foundation Maeght, Saint Paul, France.

Catalunya Look. Art Center Berlin Friedrichstrasse, Berlin.

100 COVIB. Centre Cultural Can Gelabert, Binissalem. Torre de ses Puntes Manacor. Ses Voltes, Palma. Museu de Menorca, Maó.

Generació dels 60. Museu Jaume Morera, Lleida.

2006

Salas Temporales. Fundació Vila Casas. Palau Solterra. Torroella de Montgrí, Girona.

Drawing on the Wrong Side of the Brain. Haim Chanin Fine Arts. Nueva York.

Diversidades Formales. La Colección (7). Centro de Arte Caja de Burgos.

2005

Grandes dimensiones de Tristan Barbarà Editions, Galeria Hartmann, Barcelona.

Spain Revisited. Haim Chanin Fine Arts. Nueva York.

2004

Visions del Desig. Galeria de la Riba, Cadaqués. Sala CAI Luzán, Zaragoza y Museu Abelló. Mollet del Vallès.

Colección Testimonio 2003-2004. Sala de Exposiciones Plaza Conde de Rodezno, Pamplona.

2003

L’informalisme a Catalunya i la seva evolució. Sala Moncunill. Terrassa, Galeria Barcelona, Barcelona.

Adquisiciones Arco 2003. Ayuntamiento de Pamplona. Teatro Gayarre, Pamplona.

2002

Els límits de la percepció. Fundació Joan Miró, Barcelona.

Col.lecció Testimoni. Centro Social y Cultural de la Fundació “la Caixa” Tarragona.

2000

Art de fi de segle. Fons d’Art, Olot. Itinerante por Barcelona, Madrid y Bilzen Bélgica.

1999

Els rastres de l’alfabet. Escriptura i art. Sala Girona de la Fundació “la Caixa” Girona, Sala Tarragona de la Fundació “la Caixa”, Tarragona y Centre Cultural de la Fundació “la Caixa”, Granollers.

1998

II Trienal de Arte Gráfico. La estampa contemporánea. Palacio Revillagigedo Gijón.

Els rastres de l’alfabet. Escriptura i art. Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” Lleida.

Esencias 5. Colección Ernesto Ventós Omedes. Caja de Asturias, Centro Cultural Caja Sur, Oviedo.

1997

Superfície i color. Pintura dels setanta a Barcelona. MACBA, Barcelona.

1996

Essències. Colección Ernesto Ventós Omedes. Palau de la Virreina, Barcelona.

1995

La Dècada dels 80. Art contemporani a l’entorn de Reus. Museu Comarcal Centre de Lectura, Reus.

I Trienal de Arte Gráfico. Palacio Revillagigedo, Gijón.

Mediterrània. Casal Solleric, Palma de Mallorca.

Proposta per una col.lecció. MACBA, Barcelona.

Testimoni. Casal Solleric, Palma de Mallorca.

1994

Donaciones de obra gráfica a la Biblioteca Nacional. Biblioteca Nacional, Madrid.

Col.lecció Testimoni 93-94. Sala Sant Jaume de la Fundació “la Caixa” Barcelona.

1993

Artistes Catalans del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya. Madrid.

Gent d’Eina. Galeria Carles Taché, Barcelona.

1992

Constants de l’Art Català Actual. Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona.

Hadengaagese Catralaanse Kunst. Di Nieuwe Kerk, Ámsterdam.

Canosa, Chancho, Frangela, Vélez. Galeria Ciento, Barcelona.

Testimoni. Arte Español Contemporáneo. Església del Convent, Pollença.

1991

Constantes del Arte Catalán Actual. Museo Rufino Tamayo, México D.F.

Col.lecció Testimoni. Sala Sant Jaume de la Fundació la Caixa, Barcelona.

Benet Rossell-Joaquim Chancho. Petit Format. Galeria Made In, Barcelona.

1989

AmbBarcelona. Galeria Barcelona, Barcelona.

Generació dels anys 60. Galeria Barcelona, Barcelona.

Three Spanish Artists. Dubinsky Fine Arts, Zürich.

1987

L’Art Espanyol en la col.lecció de la Fundació Caixa de Pensions. Centre Cultural de la Caixa de Pensions, Barcelona.

Col.leccionistes d’Art a Catalunya. Palau de la Virreina, Barcelona.

Els seixantes i els setantes a la col.lecció Tous-de Pedro. Museu d’Art, Sabadell.

5è Aniversari. Galeria Altaïr, Palma de Mallorca.

1986

Pintar en papel. Círculo de Bellas Artes, Madrid.

Proposta per una col.lecció. Galeria Theo, Barcelona y València.

Negro sobre blanco. Galeria Joan Prats, Barcelona.

1984

Artistes de Reus. Exposició itinerant, Països Catalans.

10 Anys 11 Artistes. Galeria Ciento, Barcelona.

1983

El papel en Barcelona. Galeria Ciento, Barcelona.

El Gravat de Creació. Centre Cultural de la Caixa de Pensions, Barcelona.

1979

Amnistia Uruguay. Fundació Joan Miró, Barcelona.

Plástica Catalana. Generación de los 60. Colegio de Arquitectos, Tenerife.

Sixt British International Print Bienal. Bradford.

Màteria. Galeria René Metràs, Barcelona.

1977

Museu Internacional de la Resistència Salvador Allende. Fundació Joan Miró, Barcelona.

Nadal al soterrani. Metro Plaça de Catalunya, Barcelona.

1976

Amnistia i Drets Humans. Col.legi d’Arquitectes, Barcelona.

Pintura I. Fundació Joan Miró, Barcelona.

1975

I Biennal de Pintura Contemporània. Caixa de Barcelona, Barcelona.

I Exposición Becarios Artes Plásticas. Fundación Juan March, Madrid.

1973

Mostra Art Nou 73. Homenatge a Joan Miró, Barcelona.

15 Katalanische Maler. Mannheim, Heppeheim, Hedelberg. Alemania.

Panorama en Barcelona. Galería Barocco, Madrid.

 

COL·LECCIONS PRIVADES I MUSEUS

Ajuntament de Palma. España

Biblioteca Nacional. Madrid, España

Centre de Lectura. Reus, España

Centro de Arte Caja Burgos. CAB. Burgos, España

Centro de Arte Contemporáneo. Las Palmas de Gran Canaria, España

Col.lecció Fundació “la Caixa”. Barcelona, España

Col.lecció Testimoni de “la Caixa”. Barcelona, España

Comunidad de Madrid. Madrid, España

Fundació Banc de Sabadell. Barcelona, España

Fundació Caixa de Catalunya. Barcelona, España

Fundació Caixa Girona. Girona, España

Fundación Juan March. Madrid, España

Fundació Suñol. Barcelona, España

Fundació Vila Casas. Barcelona, España

MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. España

Museu de Pamplona. Ayuntamiento de Pamplona, España

Museu de Arte Contemporáneo. Patio Herreriano Valladolid, España

Museu de Montserrat. España

Museu d’Art i Història. Reus, España

Museu d’Art Modern. MAMT. Tarragona, España

Museu de Valls. Tarragona, España

Museu de Villafamés. Castelló, España

Museu d’Historia de l’Hospitalet. España

The Sackner Archive of Visual and Concrete Poetry. Miami, U.S.A..

Stedelijk Museum,. Ámsterdam, Holanda

Universitat de Barcelona. España

Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, España

Textes

  • MARIA PALAU
    El Punt Avui (Enero 2019)

    Chancho, depurat i essencial

    La galeria Ana Mas Projects descobreix en una exposició l’obra en blanc i negre d’aquest artista puntal de l’abstracció

    MARIA PALAU – L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
    “Per mi són peces igual d’impor­tants que les de color. Però me les havia guar­da­des”
    “Tre­ba­llo al marge de les direc­ci­ons en què va tot. I vaig fent: a l’art no l’atura res”
    Per Joa­quim Chancho (Riu­doms, 1943), el color és “la memòria de les experiències visu­als”. Els amants de la seva obra, que són molts, no la poden dis­so­ciar del color, que ha dotat d’un pen­sa­ment i d’un sen­ti­ment sin­gu­lars. Però en el silenci del taller, aliè a tot allò que s’espera d’ell, Chancho ha anat cre­ant un altre món propi en blanc i negre per, al cap i a la fi, expres­sar el mateix però amb els ele­ments més sim­ples.

     

    Els artistes, els bons artistes, sempre amaguen tresors en algun racó dels seus espais de creació. Sovint, els retenen perquè els costa desprendre’s de coses que els han acompanyat durant molts anys. “Les obres sense color me les havia guardades per a mi.” Aquest Chancho depurat, però, no és del tot desconegut. S’havia manifestat tímidament en diverses exposicions. Però és ara, gràcies a la confiança que li ha fet la galerista Ana Mas, que protagonitza una mostra sencera. Valenta i lluminosa mostra. Joaquim Chancho en blanc i negre se submergeix en l’essència de l’art d’aquest puntal de l’abstracció. Es pot visitar fins al 16 de març a Ana Mas Projects de l’Hospitalet de Llobregat.

    El color és una necessitat bàsica de la pintura de Chancho, però el blanc i negre ha marcat decididament els seus moments creatius de parèntesi. Entre projecte i projecte, el cos li demanava una pausa per fer net, per no començar res excitat pel que dona per acabat. Una pausa que en ell, incansable treballador de l’art, no pot significar de cap manera quedar-se aturat. “El blanc i negre ha ocupat els meus períodes de transició d’un canvi, mentre llegia, escoltava música o em dedicava a pensar”, explica. En certa manera, un entrenament: “És com el músic que, abans de la gran simfonia, compon el quartet de cordes.”

    Això no vol dir que els consideri treballs menors o una mena de passatemps d’escàs mèrit en espera de trobar la inspiració o l’estímul per a una nova sèrie. No. “Per mi són obres igual d’importants. M’hi he sentit molt bé sempre fent-les.” I no és pas una dèria recent: les peces més antigues de l’exposició són dels anys setanta (les més actuals, del 2017). Antigues per l’edat que acumulen, però en absolut desfasades. “Una de les grans satisfaccions que em produeix tornar-les a veure és que m’adono que han resistit el pas del temps. Totes se sostenen. Les podria haver pintades ahir, avui mateix. Aquesta és la prova de la qualitat.” Prova que poden fer els visitants de l’espai d’Ana Mas, orfe de cartel·les.

    Les pintures, de mitjà i gran format, són commovedores, vibrants i harmòniques, fidels als espais de reflexió íntima tan característics de l’obra de Chancho. Però la gran família de papers que ha engendrat sota aquesta restricció colorista no és per a res subsidiària. Chancho és un artista que estima el paper: el cuida, l’escolta i li sap treure el millor. “El paper és un treball de la mà, la pintura és més corporal. Sempre dic que dibuixo amb la mà i pinto amb els peus.” Pinta vertical i dibuixa pla. El paper ha anat adquirint una preeminència sobretot des de l’exposició que va fer, el 2014, al centre d’art Tecla Sala de l’Hospitalet, centrada exclusivament en aquest mitjà. “Actualment, dibuixo més que no pinto. El paper em té atrapat. En tinc més desig perquè és més directe. I humil: si no m’agrada, l’estripo.”

    Amb o sense color, el sentit del seu art és, remarca, “el mateix”. La tendresa, la sensualitat o el desassossec afloren amb la mateixa intensitat. “Per mi és evident. Com ho és que he estat constant al llarg de la meva trajectòria, tot i que alguns diuen que he fet massa canvis. Jo no els veig, no.”

    Chancho està en un moment dolç de la seva carrera. Però els seus seguidors s’han hagut d’esperar set anys per tornar a veure una exposició seva en una galeria. És normal això tractant-se d’un dels creadors catalans més rellevants que, a més, no té res a envejar a les primeres espases de l’abstracció internacional? “Hi ha poca memòria en aquest país. I no és només un problema meu, sinó de tota la meva generació. Avui, tot és molt nou, s’ha de saber fer anar Instagram (que jo no sé ni què és) i els pòsits es dilueixen.”

    Parla sense recança. De fet, diu que no trobava a faltar fer una exposició. “Estic més preocupat pel que estic fent, que sigui el que necessito fer. La projecció, si hi ets o no hi ets, no m’atribola.” En aquests temps de desinterès, sent el seu estudi com un refugi: “Hi ets tu amb tu mateix, i en fas prou. Treballo al marge de les direccions en què va tot. I vaig fent perquè, malgrat tot, a l’art no l’atura res.” “La pintura és una manera de viure”, conclou.

  • MONTSE FRISACH
    Mirador de les arts (Enero 2019)

    Últimament sembla que a Joaquim Chancho (Tarragona, 1943) el relacionem força amb pintures de colors vius combinats de manera atrevida. Però l’obra d’aquest autèntic buscador de totes les possibilitats de  l’abstracció pictòrica, avalat per la seva dilatada trajectòria, és més que color.

    Per a Chancho la pintura és bàsicament un llenguatge i l’utilitza de la mateixa manera que un escriptor o un músic. El color és simplement un adjectiu o una nota més.

    Res canvia, doncs, en l’impacte que provoca la pintura de Chancho, quan només utilitza el blanc i negre, que, no oblidem, també són colors. Ha estat tot un encert, doncs, recuperar una sèrie de pintures i dibuixos de Chancho en blanc i negre, del període que va del 1972 al 2017, en l’exposició que es pot veure a la galeria Ana Mas Projects, a l’Hospitalet de Llobregat.

    Són obres pertanyents a diverses sèries però que tenen en comú la creació de tensió entre el blanc i el negre, a través de la juxtaposició, el creuament de línies i les veladures. És cert que són peces minimalistes però només en una primera impressió. Chancho no s’atura en el pur diàleg entre el blanc i el negre o en crear camps de color, sinó que va més enllà.

    En algunes ocasions, obre i tanca finestres, amb obertures blanques que il·luminen el quadre. En altres obres, grava cal·ligrafies amb línies que creuen la superfície. També construeix paisatges en horitzontal i vertical a partir de fines línies que cobreixen el quadre i aquí, si us acosteu a la peça, podreu descobrir altres colors amagats. Pinta aigües de fons amb subtils veladures. Construeix una estructura en un monocrom blanc només amb gotes i gruixos de pintura.

    En les obres de la sèrie més antiga de l’exposició, sobre fons negre, dibuixa una partitura subtil, esquitxada per traços i taques, que potser són (o no) fruit d’accidents. De vegades aquestes obres, hipnòtiques, són com partitures de John Cage i d’altres cops com composicions jazzístiques. L’exposició també inclou alguns dibuixos, en els quals el minimalisme s’accentua. Minimalisme, sí, però sense mai estalviar recursos de llenguatge.

    empre amb discreció i amb un compromís ferm amb la pintura, al marge de modes i de moviments més trendy, Joaquim Chancho ha demostrat al llarg de tota la seva carrera una honestedat artística que en els temps que corren, s’ha de fer constar. En un moment en què costa tant de veure bones exposicions de pintura-pintura al nostre país, l’exposició de Chancho a l’Ana Mas Projects és una alenada d’aire fresc.

  • ABEL FIGUERES
    El Temp de les arts (Enero 2019)

    Dels primers anys setanta trobem uns treballs que pertanyen a les sèries de transformacions lineals i cal·ligràfiques fetes a base de seqüències successives. Són pintures amb un fons negre i pla sobre el que es desenvolupen pautes i repeticions lineals molt fines, de color blanc, que són interrompudes per alguna simple pinzellada o algun gest pictòric.

    Pintura 78 (1997), un oli sobre tela de més grans dimensions (190×190 cm), les pinzellades són negres i una mica més amples –semblen més aviat franges- i el fons és blanc. La meitat del quadre és ocupat amb franges verticals i l’altra meitat amb horitzontals i el gruix de la pintura ha augmentat respecte a les pautes lineals de les primeres etapes.

    Malgrat que de lluny el quadre sembla negre també podem veure, sense gaire esforç, els estrets espais blancs que resten entre les franges. Però allò que ens interessa encara més és que, si ens acostem i ens hi fixem bé, veurem que en el fons de tot hi ha unes línies verticals i horitzontals, molt fines i espaiades, d’un color verd clar, que formen una xarxa o quadrícula molt ampla que, probablement, ha servit per organitzar l’espai pictòric en un principi. Aleshores ens adonem que no tot és blanc i negre i que no tot és visible a distància o a cop d’ull, que cal deixar passar un temps per a veure les coses, que cal apropar-se i/o allunyar-se i observar amb atenció per poder copsar tot allò que tenim davant nostre.

    Al costat d’aquest quadre “negre” n’hi ha un de més petit (90 x 90 cm) que aparentment és completament blanc. Ens referim a Pintura 79.1 també de 1997. En aquest cas, la qüestió és encara més extrema perquè són tan sols les rebaves de les estretes franges de pintura blanca, que ocupen tot l’espai pictòric, les que creen unes minúscules ombres que matisen molt delicadament el blanc impol·lut.

    Una cosa anàloga succeeix amb els dos esplèndids quadres que ocupen un mateix pany de paret. Ens referim a Deixeu-me tancar la finestra III i a Analogies, els dos de 1992. En aquest cas, el fons de l’espai pictòric és molt fosc, (negre?), i les franges blanques (?) superposades, que són força amples, ocupen l’espai només de manera parcial. La pintura, molt més pastosa i texturada que en les etapes anteriors, ha estat arrossegada per la superfície i en observar-la, de ben a prop i en deteniment, descobrim uns subtils matisos o reflexos de colors vermellosos o groguencs que pertanyen a capes de pintura que han quedat sepultades.

    Chancho és un artista amb un compromís insubornable amb el llenguatge específic de la pintura i, per extensió, amb el llenguatge en general. En el seu vocabulari personal, que accepta amb estoïcisme i complaença els límits més estrictes de l’abstracció, sempre hi és present la preocupació per l’ocupació de l’espai, pel gest, per la densitat, pel color, per la textura, per les superposicions i les juxtaposicions, per la transparència, per l’organització de tots els elements que intervenen en la creació. En el seu llenguatge pictòric, com en el llenguatge de l’escriptura en general, també s’intervé per ocultació, per supressió, per eliminació de tot allò que no és essencial i estrictament necessari per expressar el que volem dir.

    Roland Barthes, en un breu assaig titulat Critique et verité (1966), ens recordava que “és escriptor aquell per a qui el llenguatge crea un problema, aquell que sent la seva profunditat, no la seva instrumentalitat o la seva bellesa”. Anàlogament, podríem dir també que és pintor aquell per a qui el llenguatge (pictòric) crea un problema, aquell que sent la profunditat de la pintura. Joaquim Chancho és d’aquest tipus de pintors profunds, penetrants i preocupats pel seu propi llenguatge.

    Si per a l’escriptor escriure és reescriure i pel pintor pintar és tornar a pintar, per al lector llegir seria rellegir i per l’espectador de la pintura mirar seria remirar, tornar a mirar. Cal doncs tornar a mirar tota la pintura, totes les pintures, totes les coses, si volem veure-hi una mica més, si volem veure-hi millor. Perquè si “un poema sempre / és llegit per primera vegada”, com ens recordava el poeta Màrius Sampere, així un quadre sempre és vist per primer cop.

    Aquesta és una bona oportunitat de fer-ho amb la revisió de la pintura en blanc i negre de Joaquim Chancho o, més ben dit, amb la revisió de tots els negres del negre i tots els blancs del blanc de la seva pintura.

     

TancarExposicions