Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

Serie Non-slave tenderness 113 1331. Peça 1, 2018. Llautó plegat, retorçat i abonyegat, 100 x 32 x 21cm.

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

She’s Becoming Difficult To Keep Track Of. This Is The Time Of Sweet. She’s Becoming Difficult To Keep Track Of. This Is The Time Of Sweet. Fotografia digital en paper mat de fibra, 42,5 x 50 cm.

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

She’s Becoming Difficult To Keep Track Of. This Is The Time Of Sweet. She’s Becoming Difficult To Keep Track Of. This Is The Time Of Sweet. Fotografia digital en paper mat de fibra, 115 x 86 cm.

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

On Your Dial, 2017. Làtex i dibuix

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

It's already happening. It's here. It's that time, 2017

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

She's Becoming Difficult To Keep Track Of. This Is The Time Of Sweet, 2017. Impressions, resina i minerales

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

She's becoming difficult to keep track of. This is the time of sweet, 2017. Impressions, resina i minerals

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

Metal Honey Shaves Her Head, 2017. Planxa metàl·lica i làtex

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

ZULO BELTZAK II, 2015. Malla metàl·lica i asfalt, 34 x 28 x 37 cm

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

S/T, 2015. Esponja, guix, metall, 80 x 16 x 6,2 cm

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

MUR II, 2015. Llamborda, tela, guix, maons, 42 x 38 x 34 cm

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

Voluptuoso, 2015. Bombo i fang, 62 x 70 x 58 cm

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

Pilgrim Talk, Ronda Fantasmagòrica (2015) Butaca badada, plàstics, tub de metall, guix. Dimensions variables

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

Vista de "Non-slave Tenderness". Espai13. Fundación Miró, (Barcelona) 2018

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

Vista de "Non-slave Tenderness". Espai13. Fundación Miró, (Barcelona) 2018

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Qüestió de Fé/Qüestió de Tros" CCCC. (València) 2018

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Torrent Echidna Attractor" Arts Santa Mónica.(Barcelona) 2017

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Torrent Echidna Attractor" Arts Santa Mónica. (Barcelona) 2017

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Torrent Echidna Attractor" Arts Santa Mónica. (Barcelona) 2017

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Place No emphasis", Ana Mas Projects (Barcelona) 2015

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Place No emphasis", Ana Mas Projects (Barcelona) 2015

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Place No emphasis", Ana Mas Projects (Barcelona) 2015

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Place No emphasis", Ana Mas Projects (Barcelona) 2015

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Place No emphasis", Ana Mas Projects (Barcelona) 2015

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Place No emphasis", Ana Mas Projects (Barcelona) 2015

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Z. Accions a l'Altell", COAC (Barcelona) 2016

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"Z. Accions a l'Altell", COAC (Barcelona) 2016

Lucía C. Pino | Ana Mas Projects

"La Materia como Forma", Materfad / DHUB (Barcelona), 2016

CV

LUCÍA C. PINO

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2018

Non-Slave Tenderness. Espai13. Fundación Miró. Barcelona.

Un sujeto construido en el punto de intersección de la multiplicidad de posiciones de sujeto. Casal Solleric. Palma

RAW Material. Espositivo Madrid

Cuestión de fe/Cuestión de trozo – CCC Valencia

2017

TORRENT ECHIDNA ATTRACTOR, Arts Santa Mònica, Barcelona.

Derby Bakora, etHall, Barcelona.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

2016

La Materia com a Forma, la Capella, Barcelona.

In/out at Swab, Barcelona.

Enésima intempestiva at Àngels Barcelona. Espai 2. Barcelona.

Acciones en el Altillo. COAC. Barcelona.

La lliçó de Diógenes. Tecla Sala. L’Hospitalet de Llobregat.

2015

No Song to Sing. ADN Platform. Barcelona.

Fins i Tot un Paisatge Tranquil. Can Felipa, Barcelona.

Place, no emphasis. Ana Mas Projects. Barcelona Gallery Weekend.

Mercuri Splash. Fundació Joan Miró, Barcelona.

Juicio Sentimental. Acció Dissolvent. Deltebre.

Dórico Reforzado. Castillos y Bodegones. Salamina.

2014

T Sculpture. Domestica 3.

2013

Massa I. Casa de Cultura de Girona.

M a s s a — M u d a. Fundació Fita. Girona.

2012

Festival Proyector. Madrid.

Sin título (I would prefer not to). Casa Cultura de Girona.

Cámara poética en Filmoteca de Murcia.

Recitales para Interfono.

FRESH! Films recientemente producidos en Catalunya The Private Space. Barcelona.

Under The Subway. Local Project ART SPACE. Nueva York.

2011

Pragda Films Big Screen. New York. USA.

Lo que nos rodea. La Pieza. Madrid.

BAC. Galería H2O. Barcelona.

Esteu a punt per a la televisió? Macba. Barcelona.

2010

Liminal GR, Sala Off, Barcelona.

Bac! 11 Casa Asia. Barcelona.

Spin New York, USA. T21.

Fireball. La Pieza. Madrid.

2009

Optica FestivalLa Casa Encendida. Madrid. Colegio de España en Paris. Francia. CCAI. Gijón. Centro Huarte. Navarra. España.

Low Cost: lliures o còmplices? VuduTV. FAD. Barcelona.

Basti. Larraskito. Bilbao.

Hace ya días que abandonamos Alcorcón. Magatzem. Valencia.

2008

Stripart Barcelona.

Loop Video Festival. Barcelona.

Arco’08, Galería Moriarty. Madrid.

Mem Festival. Bilbao.

2007

Vad 2007 Girona.

Festival Ananil . Montemor-o-novo. Portugal.

2OO6

Il diavolo nel focolare. TRIENNALE de Milán. Galería Aulenti. Milán. Italia.

Va Bienal de Arte Contemporáneo de VIC Barcelona.

ViaLab. Laboratorio de Arte en la Via Pública. Badajoz.

Divergenz. Tanzfabrik Berlin. Alemania.

D/ART/2006. Sydney. Australia.

Obra reciente. Sala Naranja. Valencia.

BEQUES I PREMIS

2O13

NCRlab 12 .

2O12

1st Prize. Inundart Arts Visuals. Casa Cultura Girona.

2OO6

Va Bienal de Arte Contemporáneo de Vic. 2º premio.

2OO1

Grant Bancaja. Dams. Università di Bologna.

Textes

  • Carolina Jiménez
    Adesk (2018)

    NON-SLAVE TENDERNESS. L’AMOR COM A ABRAÇADA D’ALLÒ INESPERAT

    Diu Andrei Tarkovsky en el seu llibre Sculpting in Time el molt que l’irritava escoltar les hipòtesis i sospites sobre el significat de “la zona” en la seva pel·lícula Stalker. “La zona no simbolitza res. La zona és simplement una zona, és la vida. I concloïa, “és aquesta partícula elemental amb la qual l’home pot comptar en la seva vida: la capacitat d’estimar que dóna sentit a la seva existència”. Tenint en compte la perspicàcia autoanalítica de l’escriptura del director, una estaria gairebé obligada a acceptar-ho. Em resisteixo a fer-ho, però, perquè l’explicació cau en un fort antropocentrisme que no es manifesta en la pel·lícula. La zona, fins i tot sense presència humana, és plena de vida, una vida on allò natural no es distingeix d’allò artificial. O on l’artificial ha impregnat això que coneixem com a natural. Col·laboren junts. “La zona és simplement una zona, és la vida”. Deixem-ho aquí.

    Non-Slave Tenderness és també una zona. És vida. És un organisme material. Una entitat animista que incorpora, transforma i es nodreix constantment d’una multiplicitat de fluxos i acoblaments humans i no-humans. A diferència de la zona anterior, la violència contra els seus visitants, potser aquí també mers stalkers, no és la seva característica principal. Sí que ho és la tendresa, ja ens adverteix el seu nom, un amor fati que no és humà, ni de bon tros diví, sinó del tot material. Un amor orientat a la relacionalitat multidireccional i transespècie. Un amor que, com diria Karen Barad, “es fa sentir” i es contagia res més traspassar el seu llindar. Un llindar de l’amor com a esdevenir imperceptible que evidencia el moment de desaparició i l’evanescència dels subjectes aïllats. Els afectes deriven de la fusió amb l’ambient, amb la matèria, amb la immanència de la zona.

    Non-Slave Tenderness és un compost d’objectes, artefactes tecnològics, transferència de dades i sons amb capacitat per a afectar-se i ser afectats. Regulació tecnològica, mecanització, forçament, programació, talls a làser, diagrames de fluids, sistemes, càlculs de cabals, de volts, d’ampers. Una comunitat afectiva que es torna política a través de vincles col·lectius de mobilització de recursos.

    We don’t have to have something against our skin to feel it. Feeling something feeling something is still feeling something. But sometimes an inanimate object can amplify to us the most familiar object of all—another body.
    Karen Barad

    Non-Slave Tenderness els cossos tenen cura i són cuidats. Una cura que es concreta en pràctiques tan quotidianes com, per exemple, l’encesa d’una bateria que ha de carregar-se cada nit. I que, de no fer-se, posaria en perill l’estructura de la zona. Non-Slave Tenderness convida doncs a una “solidaritat -en tant que obligacions i responsabilitats- de persones i coses”, en paraules de Jane Bennett. Perquè en una zona nuada de matèria vibrant, danyar una part de la seva xarxa tentacular podria fer mal a les altres parts. Una zona on els seus visitants no han d’entrar amb la por amb què ho fan els stalkers de la pel·lícula de Tarkovsky o de la novel·la dels germans Strugatski. I no tant perquè Non-Slave Tendernessno posseeixi materials que incitin al desig de pertinença, sinó perquè la nostra aproximació a ella no pot ser extractivista. Potser aquells stalkers estaven massa imbuïts de l’esperit de Perseu i mai van intentar comprendre a Medusa. Non-Slave Tenderness és un conjunt d’escultures que mussiten en un entorn que s’ha deixat enrere relacions extractives i de submissió. Ella és una potent força motivadora basada en els desitjos, en els afectes, en els sentiments i l’amor de connexió cap a un món compartit.

     

TancarExposicions