AMP_Bcn


Circunstancias Materiales | Irma Álvarez-Laviada | Barcelona Gallery Weekend

10/10/2019 - 29/11/2019


+ PROJECTS
Circunstancias Materiales | Irma Álvarez-Laviada | Barcelona Gallery Weekend | Ana Mas Projects

Circunstancias materiales. Ana Mas Projects. Barcelona 2019

Circunstancias Materiales | Irma Álvarez-Laviada | Barcelona Gallery Weekend | Ana Mas Projects

Circunstancias materiales. Ana Mas Projects. Barcelona 2019

Circunstancias Materiales | Irma Álvarez-Laviada | Barcelona Gallery Weekend | Ana Mas Projects

Circunstancias materiales. Ana Mas Projects. Barcelona 2019

Circunstancias Materiales | Irma Álvarez-Laviada | Barcelona Gallery Weekend | Ana Mas Projects

Circunstancias materiales. Ana Mas Projects. Barcelona 2019

Circunstancias Materiales | Irma Álvarez-Laviada | Barcelona Gallery Weekend | Ana Mas Projects

Circunstancias materiales. Ana Mas Projects. Barcelona 2019

Circunstancias materiales. Ana Mas Projects. Barcelona 2019


TancarVistes

Text

Ana Mas Projects es complau a presentar Circunstancias Materiales, una exposició individual de l’artista Irma Álvarez-Laviada que formarà part de la Barcelona Gallery Weekend 2019.

L’obra d’Irma Álvarez-Laviada parteix de la relació entre pintura i escultura, plantejant un qüestionament del buit a través de les maneres de fer de l’artista, l’espai que ocupen i deixen d’ocupar les obres en el taller, els materials utilitzats, suports i sobrants. És un treball que es troba indiscutiblement lligat al seu procés, en moltes ocasions cercant que conceptes com “l’obra”, “l’estudi”, “l’espai expositiu” i el “material” es confonguin o canviïn el seu lloc d’enunciació.

En veure una exposició d’Álvarez-Laviada es genera una sensació intermèdia entre el principi i la fi d’alguna cosa que succeeix, un buit evident que busca oferir-se a l’espectador per a ser omplert. Diferents han estat les teories sobre el buit en l’art, si escau li interessa com a element de construcció i mitjà per al diàleg amb l’espai, també suposa tota una declaració d’intencions entorn del seu treball plàstic en el qual la pintura traspassa els propis límits de la matèria, acostant-se a les maneres de fer i pensar, propis de l’escultura i la instal·lació.

Des d’una perspectiva formal, les obres d’Irma Álvarez-Laviada es caracteritzen per una simplicitat compositiva, per un ús de materials propis de les pràctiques artístiques de forma crua, és a dir, sense intervenir, que són adquirits i portats a l’estudi, aquí entren en un “estat d’espera” on són observats per llargs períodes. L’artista els observa, els canvia de lloc, els aglomera amb uns altres i és aquí, diu ella, que comencen a parlar-li o a dialogar entre ells. Aquestes primeres decisions de selecció de materials i observació a l’estudi formen part del primer estrat de l’obra, ja que és en aquest procés en el qual es fan evidents aquests jocs d’espais: l’espai del taller, l’espai expositiu i l’espai del material, que com explica l’artista, “esdevé a l’espai de la imatge i finalment a l’espai de l’obra”.

Les obres es gesten en aquesta disposició de trobades entre materials: Una làmina d’escuma aglomerada amb una altra al seu costat, de diferent gruix i tonalitat, “L’escuma és utilitzada per a la protecció de les obres d’art, també els arquitectes la empren perquè estigui oculta”, assenyala l’artista; Una sèrie de trossos de paper que s’acumulen i suggereixen una interacció lúdica, trossos de DM conformen un cub, un banc o un pedestal, “el DM és susceptible d’assumir capes” diu Álvarez-Laviada, gairebé com parlant des de la metàfora, en aquest to que suggereix justament allò que no es veu.

Circunstancias Materiales presenta aquest diàleg llunyà gestat entre la intimitat de l’estudi i la sala d’exposició, aquesta disposició de trobades entre espais que posa en joc els indrets on esdevé l’obra.

 

Sobre l’artista:

La carrera d’Irma Álvarez-Laviada podria situar-se en el camp de la pintura expandida, en un intent de qüestionar, des d’un posicionament radical, tot allò que d’alguna forma al·ludeix als elements estructurals de la pintura en la seva autoreferencialitat com a mitjà. D’aquesta forma, el quadre es converteix en una entitat autònoma, la superfície plana de la qual ja no refereix més que a si mateixa, superant, per tant, tot allò relatiu a la representació i la il·lusió de profunditat.

Ha rebut reconeixements com la beca d’Arts Plàstiques de la Fundació Botí, la beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma l’any 2011-12 i la beca de residència Cité des Arts de París. Tanmateix, el seu treball s’ha mostrat en institucions entre les quals destaquen Fundación Cerezales Antonino i Cinia (Lleó), Fundación RAC (Pontevedra) i forma part d’importants col·leccions com la AECID, Colección Pilar Citoler o la col·lecció del Ministeri de Cultura d’Espanya, Fundación Antonio Gala, Galila Barzilai Collection (Brussel·les) i la Berezdivin Collection (Puerto Rico).