AMP_Bcn


Laercio Redondo | Restauro

29/09/2016 - 09/12/2016


+ PROJECTS
Laercio Redondo | Restauro | Ana Mas Projects

"Restauro", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Laercio Redondo | Restauro | Ana Mas Projects

"Restauro", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Laercio Redondo | Restauro | Ana Mas Projects

Laercio Redondo, Restauro, 2016

Laercio Redondo | Restauro | Ana Mas Projects

Laercio Redondo, Restauro, 2016

Laercio Redondo | Restauro | Ana Mas Projects

Laercio Redondo, Restauro, 2016

Laercio Redondo | Restauro | Ana Mas Projects

Laercio Redondo, Restauro, 2016

Laercio Redondo | Restauro | Ana Mas Projects

"Restauro", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Laercio Redondo. Restauro, 2016. Fotografies de Roberto Ruiz.


TancarVistes

Text

Ana Mas Projects (AMP) presenta a la seva seu a Barcelona la primera exposició individual a Espanya de l’artista brasiler Laercio Redondo (Paranavaí, 1967). Sota el títol Restauro (restauració) la mostra desenvolupa un discurs conceptual i estètic que qüestiona els aspectes relacionats amb la (de)formació, construcció i evolució de la memòria i la identitat col·lectives brasileres partint dels canvis socials, geogràfics, econòmics i polítics que Brasil va experimentar durant els segles XIX i XX.

Les dues instal·lacions que conformen l’exposició Restauro, Desvios i Lembrança de Brasilia, posen de manifest paradoxes i idiosincràsies que qüestionen l’estatus oficial i suposadament incontestable dels constructes històrics brasilers. Així doncs, partint d’un indiscutible compromís intel·lectual i artístic, Laercio Redondo revisa una memòria (oficial) col·lectiva afectada per interessos polítics i socials amb l’objectiu de despertar “el debat sobre qüestions diverses com l’esclavitud, el nacionalisme, la modernització i els imaginaris urbans, qüestionant sempre a qui està pronunciant una afirmació i des d’on”[1].

Com és habitual a l’obra de Redondo, el discurs es desenvolupa paral·lelament al display expositiu. Res es col·loca per atzar a l’espai, cada peça té el seu lloc i en aquest cobra part del seu sentit. Relacionades les unes amb les altres, les diferents peces d’aquesta espècie de trenca-closques artístic en el que l’artista resol les seves propostes, són distribuïdes de tal manera que fan de l’espectador un element més del discurs. D’aquesta manera Laercio Redondo, partint de les aportacions de Herbert Bayer, aconsegueix establir la connexió bidireccional que aporta el significat final a la seva obra.

En relació a la importància d’aquest heterogeni i multidisciplinari display expositiu –que pren inspiració en els de les primeres avantguardes on s’interrelacionava la fotografia, el film, el disseny i l’arquitectura- la col·laboració amb experts en altres disciplines complementàries és un dels puntals de la seva producció. En paraules del mateix artista, les “Colaborações têm desempenhado um papel importante no meu método de trabalho e tudo começou quando ficou clara a necessidade de aproximar disciplinas e campos que se relacionavam com a minha prática”[2]. En el cas de l’exposició que acull AMP, cal destacar la presència d’un dels seus col·laboradors més antics, l’arquitecte d’exposicions i dissenyador de mobiliari Birger Lipinski.

Amb aquesta proposta Laercio Redondo recupera (restaura) dues figures destacables de la història de Brasil, l’arquitecta i paisatgista Lota de Macedo Soares (París, 1910 – New York, 1967) a Desvios, i l’artista Athos Bulcão (Río de Janeiro, 1918 – 2008) a Lembrança de Brasilia. A la primera, el públic i el privat, el natural i l’urbà són connectats a partir de la narració de la història de dues construccions impulsades[3] per “Lota”, el Parque do Flamengo[4] (inaugurat el 1965) – “una de les més grans intervencions urbanes i socials en la geografia de Río de Janeiro” [5] – i Casa Samambaia[6] (1951-1953), llar que va compartir amb la que seria la seva companya sentimental durant quinze anys, la poetessa estatunidenca Elisabeht Bishop (Massachusetts, 1911 – Boston, 1979). Amb aquesta videoinstal·lació que mostra el recorregut de 72 km que separen ambdós espais, Redondo recupera la història d’aquesta figura clau i controvertida del desenvolupament urbanístic i cultural[7] brasiler posant de manifest algunes de les problemàtiques –especialment les de gènere i colonials- que han anat (de)formant la memòria col·lectiva del seu país.

A Lembrança de Brasilia, Redondo emula els panells de rajoles que Bulcão[8] aixecava en col·laboració amb els treballadors/operaris (el paper dels quals era essencial en la construcció de l’obra) i en els que Laercio Redondo veu una “prefecta conjunció entre art, vida i arquitectura” [9]. En diàleg amb altres peces (serigrafies sobre fusta, plantes naturals i una videoinstal·lació) es plantegen qüestions de classe i aspectes culturals i estètics en una instal·lació on, novament, el paisatge brasiler es presenta com a reflex d’elements clau d’una memòria col·lectiva que, malgrat haver estat parcialment velada, segueix present a l’horitzó a l’espera de noves lectures per a la comprensió del present.

Així, Restauro, posa de manifest la importància de recuperar els fets i autors que van incidir a la història (la de Brasil o la de qualsevol altre indret) i que, malgrat haver estat ignorats o infravalorats, van deixar una petjada inesborrable que encara avui és visible a la mirada atenta i suspicaç dels que qüestionen els relats hegemònics. Perquè, per poder entendre millor un present en el qual segueixen persistint moltes de les problemàtiques[10] que Lota o Bulcão van posar de manifest, és necessari dur a terme un procés de revisió i actualització, en definitiva, un procés de restauració.

Com a artista, Laercio Redondo ha celebrat múltiples exposicions arreu del món, algunes d’individuals a Cuba, Alemanya, Brasil i Estats Units; i d’altres col·lectives a països com Hongria, Argentina i Suècia, lloc on resideix des de fa alguns anys. Entre les seves exposicions més recents cal destacar O que acaba todos os días, celebrada al Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro (MAM-RJ) entre 2015 i 2016 i Past Projects For the Future, inaugurada el 18 de setembre de 2016 al Dallas Contemporary. La seva obra es troba en col·leccions com Andrea & José Olympio Pereira Collection, São Paulo, Brasil; Gilberto Chateaubriant Collection, Rio de Janeiro, Brasil; Museu de Arte Contemporânea da USP, São Paulo; Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro, Brasil; Kunsthalle Göppingen, Alemania.

 

………………………………………………………………………….

[1] Jesús Fuenmayor, Displays flexíveis, pg. 98.

[2] Palabras de Laercio Redondo en el artículo de Justine Ludwig, Em Conversa, pg. 109.

[3] Su participación en la construcción del parque surgió de la invitación del que por aquel entonces fuera el gobernador de estado, Carlos Lacerda. Con el paso del tiempo, la idea inicial de Lota y, consecuentemente el recuerdo de su participación en la construcción del parque, se han ido disipando.

[4] El parque, que en los años 70’s fue bautizado con el nombre de parque Brigadeiro Eduardo Gomes (héroe de guerra y político brasileño), empezó a intervenirse en la década de los 50’s. La propuesta pretendía habilitar 1,2 millones de metros cuadrados para el uso público.

[5] Laercio Redondo. Texto de la videoinstalación Desvíos.

[6] Proyectada en 1951 por el arquitecto Sérgio Bernades, con quien Lota colaboró activamente en la construcción de la que sería su casa.

[7] Porqué, al fin y al cabo, el urbanismo es reflejo, huella, de la cultura del país que lo desarrolla.

[8] Pintor, escultor y arquitecto Brasileño que proyectó diseños urbanísticos que aún hoy se integran en el paisaje carioca con gran harmonía y belleza.

[9] Laercio Redondo. Exposición en Casa França Brasil. 2013. Pg. 102.

[10] Cuestiones como las ya comentadas que parten de problemáticas tan básicas y generales como el colonialismo, la sociedad de clases o la desigualdad de géneros como otras más concretas como la urbanización de nuevas ciudades, el respeto a la naturaleza o la creación de espacios dedicados al ocio y disfrute (físico y estético) del pueblo.