AMP_Bcn


Miserachs

02/04/2016 - 29/06/2016


+ PROJECTS
Miserachs | Ana Mas Projects

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Miserachs | Ana Mas Projects

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Miserachs | Ana Mas Projects

Miserachs | Ana Mas Projects

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Miserachs | Ana Mas Projects

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Miserachs | Ana Mas Projects

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Miserachs | Ana Mas Projects

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

Miserachs | Ana Mas Projects

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016

"Miserachs", Ana Mas Projects (Barcelona), 2016


TancarVistes

Text

Ana Mas Projects presenta, a la seva seu de Barcelona, una selecció de més de setanta imatges, còpies vintage i posteriors, d’un dels fotògrafs espanyols més importants del segle XX, Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998). Destacat representant d’aquella jove i inconformista generació que durant els anys 50 y 60 va decidir allunyar-se de la fotografia acadèmica per reivindicar una nova sensibilitat visual. El teòric Josep Maria Casademont els batejaria amb el nom de Nova Avantguarda i tots ells es reunirien sota la Agrupació Fotográfica de Catalunya (AFC) per aportar la seva visió personal de la realitat que visqueren. Mestres com Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés o Ramon Masats formarien part d’aquesta agrupació de la qual Miserachs en seria membre benjamí(1).

La joventut de Miserachs va coincidir amb una sèrie important de canvis històrics i culturals. A Espanya agonitzava l’autarquia de l’era franquista i amb ella l’economia es transformava i les fronteres s’obrien a nous mons. Amb la fi de la I Guerra Mundial naixien noves formes d’expressió que ja no tractaven “d’indagar com es podrien dir les coses, sinó simplement de dir-les perquè se sentia la necessitat de fer-ho, i de dir-les de la forma el més eficaç possible”(2). La fotografia assumia noves responsabilitats i en ella es despertaven interessos més socials i humanístics. És en aquest moment clau per a la fotografia en què “es consolida la noció moderna de reportatge fotogràfic”(3) quan Miserachs pren inspiració d’alguns dels més destacats fotògrafs del moment com Francesc Català-Roca, Robert Frank(4) i, molt especialment, William Klein. Miserachs va tenir també l’oportunitat de presenciar una de les exposicions forogràfiques que suposarien un punt d’inflexió per al món de l’art en general i el seu en particular(5), The Family of Man. Presentada al MoMA el 1955 sota el comissariat d’Edward Steichen consolidava i reafirmava aquesta nova mirada fotogràfica que creava un discurs dialèctic que partia d’un conjunt d’imatges per elaborar una narració argumentada.

En aquest context Xavier Miserachs pot ser considerat paradigma d’aquesta generació que no només sentia una gran passió per la fotografia sinó que, a més a més, volia poder fer d’aquesta una professió. Així, va tenir la gran oportunitat de convertir la seva passió en el seu mitjà de vida, abandonant els seus quasi completats estudis de Medicina, el que el portaria a treballar per diversos mitjans de comunicació com a corresponsal (La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Intervíu i Triunfo). Paral·lelament Miserachs celebrava exposicions amb alguns dels seus companys de professió com Ricard Terré i Ramon Masats(6) i elaborava publicacions com Barcelona Blanc i Negre (1964) – que suposaria “un fet rellevant no sols en la carrera de Miserachs, ben jove llavors, sinó també en el reconeixement de la imatge que de la ciutat tenien els mateixos barcelonins”(7) – i Costa Brava Show (1966). Va il·lustrar prop de trenta llibres i va tenir contacte amb el món del cinema com a realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules dirigides per Enric Vila Matas i Emma Cohen i inclús com a director i productor d’un curtmetratge titulat Amen. Va ser cofundador i primer professor de fotografia de l’escola Eina. El 1997 va rebre el II Premi Gaziel de Biografies i Memòries per la publicació “Fulls de contacte. memòries” i un any més tard, el mateix de la seva defunció, va rebre en reconeixement a la seva labor com a fotògraf la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta ocasió Ana Mas Projects recupera, gràcies a la generosa col·laboració de les hereves de Miserachs, una interessant selecció de còpies, la majoria dels anys 60, que evoquen l’obra del fotògraf barceloní. La selecció comprèn algunes de les seves imatges més icòniques procedents de les seves publicacions
més conegudes però també revela aquelles fotografies de caràcter més íntim i personal que fan patent una extraordinària habilitat per capturar instants i emocions. La mostra tendeix a una agrupació temàtica lògica que permet reconèixer els diferents territoris que va capturar la càmera de Miserachs, com la ciutat de Barcelona, els seus carrers, bars i cabarets o la Costa Brava (el fruit del qual va ser el llibre Costa Brava Show, el 1966) o àmbits rurals d’Andalusia, per exemple. També apareixen diferents aproximacions més abstractes al món de la naturalesa, el paisatge i inclús dels objectes quotidians, fruit de les seves primeres aproximacions a la fotografia.


1. Miserachs va unir-se a la AFC el 1950 i poc més tard, amb disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro del II Salón Nacional de Fotografía Moderna atorgat per la mateixa agrupació.
2. Marta Gili, “Miserachs en el seu marc històric”, p. 18
3. Marta Gili, “Miserachs en el seu marc històric”, p. 19
4. Que publica The Americans el 1958, un recull de 83 fotografies (de les 28.000 que Frank va prendre per tots els Estats Units amb la intenció de retratar la seva societat.
5. Després de cinc anys estudiant medicina Miserachs va decidir abandonar la carrera i dedicar-se per complet a la fotografia. En aquest sentit, l’exposició The Family of Man va jugar-hi un paper decisiu doncs, com afirma Oriol Maspons: “Xavier nació por segunda vez, ya como fotógrafo, el día que vio la gran exposición The Family of Man. Le impresionó tanto que decidió cambiar la dirección de su vida.”
6. Terré-Miserachs-Masats (1957) a les seus de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, AFAL i Real Sociedad Fotográfica
de Madrid.

7. Marta Gili, “Miserachs en el seu marc històric”, p. 24