Àngels Ribé Sota l’ossa major

15 maig 2019 - 03 març 2020

Overview

En la seva novel·la autobiogràfica El enamorado de la Osa Mayor (L’enamorat de l’Óssa Major), l’escriptor Sergiusz Piasecki estableix un símil poètic entre les rutes del contraban que va recórrer a les fronteres poloneses i l’acció de caminar grans distàncies nocturnes guiant-se pel firmament. A mig camí entre la supervivència i l’apreciació estètica del món, l’èpica de la seva narrativa funciona aquí com un estímul inicial que ens convida a endinsar-nos en l’obra d’Àngels Ribé des d’uns paràmetres similars: la vivència i la necessitat enteses com la pulsió principal que permet continuar fent el que un ha decidit fer.

Aquest impuls essencial dirigeix també el to i l’imaginari de la mostra cap a una de les temàtiques que millor defineixen l’obra de l’artista: la connexió emocional amb la naturalesa. Una naturalesa que, com passa amb Piasecki, no és ja una manera de mirar el paisatge, sinó una manera de concebre’l com a part d’un mateix.

‘Sota l’Óssa Major’ exposa l’estat actual de la pràctica artística d’Àngels Ribé, amb noves produccions i obres inèdites que conviuen amb treballs recents i històrics i intensifiquen la rellevància d’un present immediat capaç d’expandir-se en el temps i oferir un recorregut pulsional per més de cinquanta anys de dedicació a l’art. Així, algunes de les seves obres més emblemàtiques, com per exemple els registres fotogràfics Interseccions (1969), Work Is the Effort Against Resistance (1976), Acumulació / Integració (1973) o Transport d’un raig de llum (1972), funcionen com a síntesi d’una manera de conducta que s’ha mantingut fidel i invariable al llarg dels anys. Ara, fragmentades per l’espai, alliberades de cronologies, aquestes peces acompanyen un ampli conjunt d’obra en què l’escultura i la fotografia s’erigeixen en els dos llenguatges centrals que permeten a Ribé formalitzar un treball potencialment performatiu. Al cap i a la fi, la incidència del temps i l’activació de l’experiència sempre han estat els principals motors que sostenen les seves dinàmiques de treball.

D’aquesta manera, la mostra recupera escultures de gran format —Landscape (1983), L’altra riba (1997) o El jardí (1997)— per a fusionar-les amb treballs fotogràfics recents —Around the Garden (2017), Waterfall (2014)—, però també amb tota una sèrie de peces noves, com per exemple la sèrie fotogràfica My Mountains (2019) o treballs de caire objectual com Trajectes (2019) o The Living Horizons (2019). Entre els múltiples entrecreuaments que assaja l’exposició, destaca també la presència de peces audiovisuals de curta durada molt allunyades en el temps, com ara Triangle (1978) i Clouds, Bubbles and Waves (2019), o la incorporació d’escultures de llum —Cap al lluny (2002), En camp obert (2003) i Bye (2003)—, les quals dialoguen, per oposició, amb obres de format íntim, com per exemple Nan Shepherd (2019), 6 pm (1972) o Mar procel·lós (1984).

A manera d’exposició dins de l’exposició, ‘Sota l’Óssa Major’ també posa l’èmfasi en alguns projectes de gran envergadura mai realitzats i en idees diverses esbossades simplement a través de dibuixos i anotacions sense pretensió. Tot un material de desig que dóna peu a una vitrina de documentació on conviuen altres documents inspiradors, com per exemple les dues edicions de la novel·la de Piasecki que artista i comissari han compartit durant el procés de preparació de la mostra.

Finalment, l’obra d’Àngels Ribé connecta també amb altres produccions culturals sensibles a la seva manera d’entendre l’art. Malgrat tractar-se d’una exposició individual, la veu de l’artista cerca així compartir espai i temps amb veus i posicions afins. D’una banda, el film Nanook of the North (1922), de Robert Flaherty, forma part dels continguts de l’exposició, situant-se en relació directa amb les seves obres a la sala d’exposicions, mentre que Zéro de conduite (1933), de Jean Vigo, i The Loneliness of the Long Distance Runner (1962), de Tony Richardson, conformen un petit cicle de cinema. Dins del programa d’activitats de ‘Sota l’Óssa Major’ destaquen també el taller sobre percepció de la mirada impartit per l’arquitecte José Aponte, la xerrada entre el paisatgista francès Gilles Clément i la comissària xilena Luz Muñoz i la ponència sobre exoplanetes de l’astrofísica catalana Mariona Badenas. Així, la mirada, el paisatge i el cosmos —tres conceptes clau de l’exposició— s’obren a aproximacions específiques que transcendeixen els límits de l’art contemporani. O, potser al revés, el pensament artístic s’expandeix per àmbits presumptament aliens.

 

David Armengol

Installation views