Joaquim Chancho Dibuixa una línia i segueix-la

23 gen. - 25 maig 2014
Dibuixa una línia i segueix-la

Overview

Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943) es va donar a conèixer en l’escena artística a finals dels anys seixanta, paral- lelament a una generació de pintors com són Gerardo Delgado, Carlos León, Soledad Sevilla o Jordi Teixidor, els quals des de diferents geografies peninsulars i a través de plantejaments postinformalistes i postminimalistes van perseguir, mitjançant uns llenguatges que oscil·laven entre el signe i la geometria, un territori propi que els permetés continuar avançant en la construcció d’un projecte personal, desplegant la pintura com a bandera.

La trajectòria de Chancho ha estat regular, encara que pausada i relativament silenciosa. Mitjançant una dicció despullada i concisa, pretén fer una revisió profunda de l’estat de la pintura, qüestionant-la contínuament, i portant-la a situacions límit i a les necessitats personals de l’artista. La seva recerca ha tingut com a objecte l’anàlisi des de la disciplina, sense renun- ciar al coneixement intuïtiu. Servint-se de geometries progressivament més orgàniques, ha creat un conjunt de trames i retí- cules que s’entrecreuen i que poden obrir-se i tancar-se, expandir-se, reduir-se, encadenar-se, sobreposar-se…

Els anys setanta van ser d’una gran intensitat productiva i també de radicalitat. De les rigoroses pintures, en va sorgir el lèxic bàsic posterior i el seu compromís amb la geometria, tant conceptualment com formalment. Amb la geometria, que en aque- lla etapa va ser modular i seqüencial, va obtenir unes pautes que li van permetre construir un mapa mental molt personal.

Als vuitanta trobem una dilatada dedicació al paper, que més endavant li va servir per bolcar-se amb més llibertat sobre la tela, incorporant accidents, errors i dubtes. A partir dels anys noranta apareixen les seriacions i variacions i, en conseqüència, els desplaçaments, interseccions, desdoblaments, girs, multiplicacions, sumes i restes. Elements als quals s’ha d’afegir la materialitat del suport, la tactilitat de la mà, la tensió de la superfície pictòrica, el protagonisme atorgat a l’escala i al format i, molt especialment, a l’ús d’una gamma cromàtica pròpia, intensa i saturada, que constata que la paleta del pintor pot reve- lar-se com un component simbòlic de la seva personalitat. L’artista, més que guiar-se per motius o temes, ho fa per rastres. Es detecta en les seves obres l’interès pel fet constructiu de la música, un procés intern que en possibilita la pluridirecciona- litat; és a dir, tots aquells aspectes i problemàtiques estructurals que intervenen en el procés creatiu.

L’any 2005 el Centre d’Art Tecla Sala va organitzar l’exposició «Joaquim Chancho. Prospectiva 1973-2003», que revisava trenta anys de la trajectòria de l’artista. Ara, treballant en la direcció de recuperar l’obra d’un dels artistes més sòlids del panorama nacional, presentem aquest ampli arc de sèries pictòriques sobre paper que mostra un corpus contundent, realitzat per l’autor en els darrers quatre anys.

 

Centre d’Art Tecla Sala

Installation views