Laercio Redondo, Birger Lipinski The Phantom Collection

23 oct. - 04 des. 2021
The Phantom Collection

Overview

L’artista Laercio Redondo ha aprofundit en el tema de la interacció entre l’estètica, el treball, el temps, la ciència política, la moda i els desitjos en diversos projectes expositius de gran envergadura, des de Barcelona fins a Rio de Janeiro, durant gairebé dues dècades. L’arquitecte d’exposicions Birger Lipinski domina la manera en què els objectes i les plataformes artístiques poden exposar-se i reformular-se com a tals, sempre per mitjans físics en alguns dels museus més destacats de Suècia. Junts, el duo posseeix una experiència rara i específica: poden desentranyar i apuntalar com l’art, l’arquitectura i el disseny han estat influenciats per la política, el pensament col·lectiu i, a vegades, l’element de la casualitat.

En l’obra de Laercio Redondo apareix sovint una narrativa fantasmal en forma de figura històrica central, prèviament supervisada o no compresa del tot en el seu paper en una trajectòria específica del modernisme. A través d’un joc d’històries i d’una nova mediació de la mateixa que utilitza des de seqüències cinematogràfiques fins a plantes vives, Laercio Rodó ens porta a un lloc del present que medita sobre el passat. No sols ens porta a aquest lloc específic, anomenat enteniment, a través de la nostra mirada. També ens porta a ell la manera en què ens situem en les instal·lacions, en la manera en què el text i el so es mouen entre les imatges que ens envolten, i les imatges i experiències prèvies que habiten en els nostres cossos i les nostres ments. Aquesta interacció ens ofereix una comprensió més profunda del passat i del que hem arribat a ser, com a societat.

En Södertälje konsthall ens trobem amb una col·lecció fictícia d’objectes de disseny suecs. La col·lecció no és ni molt menys estàtica, s’escenifica, es mou, s’aombra i es revela al mateix temps. Part d’ella es reapropia i es reimprimeix en pantalles de seda que juguen amb esquemes de color modernistes. Ens recorda a una icona postmodernista com Andy Warhol, encara que les serigrafies d’aquesta mostra tenen una forma incòmoda de moure’s entre la noció d’objecte artístic singular (car) i l’escenografia. Els objectes de disseny retratats són gairebé una iconografia del disseny suec tal com el coneixem. Què aporten a la comprensió del disseny suec i del disseny de la societat sueca? Potser el seu univers lúdic de color, ombra i so es converteix en el purgatori des del qual entrarem en una altra comprensió de la història de l’estètica i el disseny en la marca social anomenada «Suècia». Rodó i Lipinski no ens donaran una resposta fàcil al que Suècia va ser i ha arribat a ser. No obstant això, sembla que ens recorden que l’enginyeria específica dels ideals modernistes a Suècia podria ser el que ens impedeix un futur més polifacètic.

Joanna Sandell, Directora, Södertälje konsthall

Installation views