Dibuixar i escriure es realimenten en el treball de Javier Peñafiel, són un híbrid i no el resultat d’una multitasca. Quan diem que Javier escriu com si dibuixés i dibuixa com si escrivís, ens referim també, al lloc que habilita en el seu treball per a que els públics (aquest és sempre un plural) decideixin entre el mirar i el llegir sense haver-ne de descartar cap.

Dibuix inalàmbric, en el seu títol, es refereix a aquesta capacitat i condició de disponibilitat, de no estar fixat i també a la necessitat de comunicar en obert, sense fils, un dibuix incondicional. El dibuix gaudeix d’una autonomia i fisicitat com a mínim al nostre món digital, per dir-ho d’alguna manera, és sempre sostenible, un tracte de la mà. I al·ludeix, també, a la nostra dependència dels telèfons mòbils plantejant que contra aquesta addicció la millor teràpia és l’escriptura dibuixada o el dibuix escrit. Una vida cal·ligràfica.