Regina Giménez, Adoptar una altra naturalesa.

11/04/2017 – 07/04/2017.

Ana Mas Projects presenta, a la seva seu de Barcelona, l’exposició Adoptar una altra naturalesa, de l’artista Regina Giménez (Barcelona, 1966). La mostra recull un conjunt de peces, la majoria de producció recent, connectades per un mateix denominador comú: l’objecte[1]. Partint d’un minuciós procés d’investigació, Giménez, agafa imatges originalment concebudes com a suport o il·lustració de textos/documents -en aquest cas una fulla arrencada de l’apartat d’astronomia d’una antiga enciclopèdia del segle XIX- i les aïlla fins al punt d’atorgar-los-hi una autonomia formal i conceptual pròpia, convertint-les en obres d’art. Si bé aquest podria considerar-se un procediment artístic relativament comú, en el cas del treball de la Regina el procés de transformació de les obres evoluciona novament cap a un altre estat, el d’indústria, el d’objecte, principal protagonista de l’exposició i manifestació indiscutible de l’altra naturalesa que pot adoptar l’obra d’art sense deixar de ser-ho.

Les tres peces situades al mig de l’espai són el cas paradigmàtic d’aquest fenomen. Una catifa, un quadre i un document entren en diàleg per exemplificar la capacitat de transformació i mal·leabilitat de l’obra de l’artista. Veiem, en un simple però efectiu cop d’ull, un document emmarcat on hi destaca una il·lustració que anuncia: “El sol visto desde”. Entre columnes de text un requadre negre amb deu circumferències mostra, de forma comparativa, la mida del Sol segons el planeta des del qual és vist[2]. A pocs metres un llenç de grans dimensions, El sol visto desde, mostra el procés creatiu de l’artista que, inspirant-se en el primer document en cru, ha decidit extreure’n únicament la imatge (aïllant-la de les paraules, del seu significat original) i aportar-li diferents tonalitats cromàtiques. Just davant, una catifa artesana 100% pura llana verge dissenyada per la mateixa artista, seguint l’esquema inicial, es presenta com el tercer dels estats tancant el cercle que, com en el cas de la matèria (sòlid-líquid-gasós), pot adoptar diferents formes: document-obra-objecte[3].

Cal destacar que en la majoria dels casos aquest procés de canvi, d’alteració dels estats, no ha estat un acte volgut o previst per l’artista sinó, més aviat, un fenomen que per motius diversos i aliens han patit moltes les obres de la Regina. Aquest, un dels arguments centrals de la mostra, és el cas del vestit, la brusa i el pantaló de la col·lecció càpsula pre-fall’16 d’Isabel Marant. La dissenyadora francesa va inspirar-se en unes obres de la sèrie Geometria Còsmica que havia adquirit poc temps abans per a la seva col·lecció privada. Les peces es presenten com a microcosmos ambulants quan són desfilats pels seus propietaris. I si aquestes obres ambulants ja han passat per la fase d’indústria, els tres papers de tonalitats roses que pengen al davant són el primer pas per a la confecció d’unes bosses de mà d’autor que encara s’estan dissenyant. Les obres de la Gina no només han fet el salt al món de la moda, també al de la música, essent inspiració per a la portada del disc debut d’Alex Izenberg (Harlequin); al de la papereria, decorant la portada de llibretes que actualment podem trobar a les llibreries d’alguns dels museus més importants del món (com el MoMA o el MACBA); i inclús al de la restauració, sent convertides en estovalles/menú d’un dels restaurants icònics de la ciutat, el Velódromo.

A mig camí entre el document, l’obra i l’objecte hi trobem quatre litografies. Les reproduccions, una sèrie limitada de díptics que conserven la seva essència d’original, no només per la seva meitat complerta amb geometries còsmiques, sinó també per l’altra, en blanc, amb els noms dels respectius astres, planetes y fenòmens astronòmics llestos per ser intervinguts i completats per nens (com és el cas d’un dels que es presenta) i motivar les seves inquietuds artístiques i científiques. El punt final a la mostra el posen un conjunt de 18 papers que han servit per idear una plantilla dissenyada també per la mateixa Regina. Una sort de proposta que juga amb la nova filosofia del do it yourself i que representa un pas més enllà en el plantejament de l’obra d’art, l’objecte i els límits que els defineixen.

Cal destacar especialment l’elaboració d’una publicació/obra d’art produïda expressament per a l’ocasió. En aquesta peça es recullen dues visions de l’exposició en particular i de l’obra de la Regina Giménez en general. El crític i comissari Frederic Montornés i l’artista Enric Farrés comparteixen espai de reflexió en un pòster on la imatge principal és el punt de partida de l’exposició -la fulla arrencada de l’enciclopèdia-. Dues aportacions diferents però complementaries que volen ser una contribució al treball de la Regina Giménez i, novament, la demostració de la possibilitat de coexistència entre obra d’art, document i objecte. La publicació vol ser també un record que el visitant pugui endur-se a casa i, d’aquesta manera, quedar-se per sí mateix una petita part de l’exposició.

La Regina Giménez ha exposat les seves obres per Europa (Barcelona, Madrid, París, Brussel·les, Londres, Alemanya i Suïssa) i també a Corea. Ha guanyat nombrosos premis al llarg de la seva carrera incloent el primer premi de la Biennal de Tarragona (2010), el Premio Generación 2002 atorgat per Caja Madrid i el premi de la Fondation Comprime (París), entre d’altres.

Recentment ha participat, juntament amb altres tres artistes, en el programa curatorial independent Composicions, organitzar per Latitudes en el marc del Barcelona Gallery Weekend 2016. La seva producció forma part d’importants entitats com la Fundació La Caixa, la Fundació Banc Sabadell i la Fundació Vila Casas a Barcelona; i col·leccions privades com la de Lawrence B. Benenson a Nova York, la d’Adriana Cisneros a Nova York i Miami i la del Grup Jameston a Nova York i Atlanta, també forma part de la col·lecció privada d’Isabel Marant i del fons de la Fondation Comprime, ambdúes basades a París.

[1] No és que totes elles siguin objectes, però, d’una manera o d’una altra totes hi estan estretament relacionades.

[2] Val a dir que es tracta d’un document de finals del segle XIX i que la seva fiabilitat que, d’altra banda, és el que menys preocupa a l’artista, és si menys no qüestionable.

[3] Els límits que divideixen aquests tres estats, com passa a la naturalesa, són difusos i en ocasions poden trobar-se en fase de transformació.