SHEROANAWE HAKIHIIWE
Sheroana, Venezuela, 1971
Sheroanawe Hakihiiwe és un artista contemporani indígena residenciat al Platanal, comunitat yanomami en l’Alt Orinoco veneçolà. La seva experiència en el camp de la creació es va iniciar al 1992, moment en el qual aprèn a elaborar paper artesanal amb fibres natives com el Shiki o la Abacá, sota la tutela de l’artista mexicana Laura Anderson Barbata.
L’obra de Hakihiiwe es desenvolupa a través del dibuix amb un llenguatge sintètic, concret i minimalista sobre la vasta i intensa relació de la seva comunitat yanomami amb el paisatge i ecosistema que l’envolta. Les seves obres es conceben com l’expressió del coneixement (natural, mèdic, etc.) i com la base que uneix l’ancestral amb el contemporani en un temps fragmentat en el qual el passat i el present coexisteixen, conscient i inconscientment.
Al llarg de l’últim any, l’obra de Hakihiiwe ha estat objecte de revisió per part d’institucions internacionals i ha participat d’importants esdeveniments internacionals entre els quals destaquen la 59è Biennale di Venezia, la Kathmandu Triennale 2077 de Nepal, la Biennal de Sydney; així com projectes institucionals entre els quals destaquen ‘Les Vivants (Living Worlds)’ de la Fundació Cartier, ‘Revisión: Art in the Americas’ al Denver Art Museum, o ‘And if I devoted my life to one of its feathers?’ del Kunsthalle Wien a Àustria.
Al 2021, Ana Mas Projects li va dedicar l’exposició individual ‘Watori’, en el marc del Barcelona Gallery Weekend. Anteriorment, Hakihiiwe també ha participat a la Biennal de Berlín (2019) i a la XII Biennal de Xangai (2018); a l’edició d’ARCOmadrid 2019 va ser guardonat amb el Premi illy SustainArt. Recentment, ha presentat ‘Urihi their’, la seva primera exposició individual a Europa en Kunsthalle Lissabon; ha format part de les exposicions col·lectives ‘Amazònia’, comissariada per Berta Sichel, en el CAAC – Centre d’Art Andalús de Sevilla, i ‘Uma História Natural dones Ruínas’ en Pivo Sao Paulo, a cura de Catalina Lozano.
La seva obra forma part d’importants col·leccions com la del MOMA Museu d’Art Modern de Nova York, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS) a Madrid el British Museum de Londres, la Fundació Cartier a França, el Museu d’Art de Lima, la Col·lecció Conaculta de Mèxic, la Col·lecció Kadist a San Francisco als Estats Units, el Museu de Belles arts i el Museu d’Art Llatinoamericà de Buenos Aires, el Columbia College of Art a Chicago o la Col·lecció Patrícia Phelps de Cisneros a Nova York, entre altres.