Manel Armengol

Biography

MANEL ARMENGOL

Badalona, Espanya, 1949

 

Manel Armengol (Badalona, 1949) va estudiar periodisme al CIC Barcelona i va treballar com a tal en diversos medis de comunicació fins al 1976, any en el que es centra completament en el fotoperiodisme.

Va ser en aquell mateix any, en ple moment de transició política del franquisme vers la democràcia, quan realitzà el cèlebre reportatge de la càrrega policial contra la manifestació pacífica organitzada per l’Assemblea de Catalunya el dia 1 de febrer de 1976; fotografies que foren publicades a diaris i revistes dels Estats Units i Europa (Paris-Match, The New York Times, Newsweek, Le Nouvel Observateur, News Reporter, Der Spiegel, etc) i gràcies a les que Armengol va ser va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia de la revista Flash-Foto, i que actualment formen part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Durant l’etapa del 1976 al 1979 Manel Armengol fou reconegut com a un fotoperiodista de prestigi convertint-se en enviat especial per a diversos medis de comunicació a països d’Orient, Amèrica i del Nord d’Àfrica. Ambients populars, escenes de carrers o imatges de la vida quotidiana de les persones, que es barreja amb imatges violentes i enèrgiques, de manifestacions, revoltes i canvis socials radicals del moment, van ser el resultat d’aquella etapa. Es per això, que les seves obres tenen una gran importància per entendre la societat més contemporània, la crònica d’un moment que va marcar l’inici d’una nova etapa històrica.

A principis dels 80 un greu accident l’obligà a retirar-se de l’activitat periodística d’actualitat iniciant una recerca en les fotografies nocturnes de llarga exposició; evocació de l’impacte místic i filosòfic en el que es va submergir durant l’etapa de convalescència del seu accident. Més tard, a principis dels 90 (tot i que ja s’havia estès la fotografia digital) retornarà a l’ús de la pel·lícula analògica en blanc i negre per acostar-se a la natura a través de sèries com Elements, Terrae, i Herbarium, temàtica que seguirà desenvolupant al llarg de gairebé tres dècades.

De forma intermitent, també va compaginar la seva activitat de fotògraf amb la de docent a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus treballs ha estat exposats en ciutats espanyoles com Madrid, Barcelona o València, però també en ciutats d’Alemanya, França Veneçuela o el Japó i formen part de col·leccions publiques i privades internacionals com les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), BES Arte, Fundació Banco Spiritu Santo (Lisboa), DLK Collection (New York), Itoh Collection (Tokio), Taniguchi Collection (Tokio), MACBA (Barcelona) o Fundació Fotocolectania (Barcelona).

Entre les nombroses publicacions realitzades, val la pena destacar: El jardí dels guerrers de 1987, Voices of water, Memories of Winds de 2001 i Herbarium de 2007.