Xavier Miserachs

Biography

XAVIER MISERACHS

Barcelona, 1937 – Badalona, 1998

 

A més de ser un dels fotògrafs espanyols més famosos del segle XX, Xavier Miserachs és un dels majors representants de la generació jove i inconformista dels anys 50 i 60 que el teòric Josep Maria Casademont qualificaria com la Nova Avantguarda. Un grup de fotògrafs que van reflectir l’atmosfera opressiva d’Espanya entre la postguerra i l’enlairament econòmic de la dècada dels seixanta, incorporant a la seva obra la renovació dels corrents del nou documentalisme internacional.

Després d’entrar en contacte amb la fotografia a l’Institut Tècnic Eulàlia de Barcelona, Xavier Mierachs abandona els seus pràcticament completats estudis de medicina, i convertir la seva passió en el seu mitjà de vida.

En els seus primeres anys, Miserachs va prendre inspiració d’alguns dels més destacats fotògrafs del moment com Francesc Català-Roca, Robert Frank i, molt especialment, William Klein.

En 1952 Miserachs ingressa en la Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC), convertint-se en el membre més jove del grup, al costat de figures com Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés o Ramon Massats. A més, al 1955 Miserachs va tenir l’oportunitat d’assistir a l’exposició The Family of Man, presentada en el MoMA sota el comissariat d’Edward Steichen i que consolidava i reafirmava una nova mirada fotogràfica capaç de crear un discurs dialèctic per a elaborar una narració argumentada a partir d’un conjunt d’imatges.

Miserachs va treballar de corresponsal de comunicació per a diferents mitjans (La Vanguardia, Gaseta Il·lustrada, Interviu i Triomf), va celebrar d’exposicions de fotografia al costat dels seus companys de professió i va elaborar diferents publicacions com Barcelona Blanc i Negre (1964) i Costa Brava Show (1966). A més, al llarg de la seva vida, va il·lustrar prop de trenta llibres i va tenir constants contactes amb món de la docència i del cinema com a realitzador i director de fotografia i, fins i tot, com a director i productor del curtmetratge titulat Amén.

Entre les seves últimes exposicions individuals destaquen Miserachs. Epíleg imprevist (Fundació Cultural La Pedrera. Barcelona, 2018), Costa Brava Show, (La Fabrica, Madrid, 2018), Miserachs (Ana Mas Projects, Barcelona, 2016), Miserachs Barcelona (MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2015).

Al 1997 va rebre l’II Premi Gaziel de Biografies i Memòries per la seva publicació Fulls de contacte. Memòries i, un any més tard, el mateix de la seva defunció, va rebre el reconeixement a la seva labor com a fotògraf amb la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.

La seva obra forma part d’importants col·leccions públiques i privades com la del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Fundació Vila Casas, Fotocolectania, Col·lecció Miquel Galmes, Fundació Suñol, MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya, així com de nombroses col·leccions privades.