Berta Cáccamo Triple recorrido

El 1989, Berta Cáccamo (Vigo, 1963-2018) realitza una pintura de grans dimensions i línies elementals – Triple recorrido – amb què d’alguna manera conclou una primera etapa d’incursió plena en la pintura. Aquelles obres inicials es configuraven com cartografies plenes de signes, línies, geometries elementals i alguns elements vagament reconeixibles, organitzats des d’una gramàtica més escriptural que no pas pròpiament pictòrica. Ja durant la seva etapa formativa a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi a Barcelona, Cáccamo se sent més a prop de l’ordre compostitiu i essencialista d’Hernández Pijuan que de les poètiques líriques o matèriques de l’abstracció catalana. La pintura és per l’artista gallega un àmbit d’investigació entorn l’espai i el buit, una idea bàsica que des d’aquells moments inicials va ser principi rector de tota la seva carrera. En aquell conjunt inicial de teles i papers, sembla donar-se una representació del món a través de línies i traços cromàtics que en ocasions donen formes simbòliques d’enigmàtic circuit i que se’ns antulla pertanyents a una cultura primitiva o en extinció. Triple recorrido és una pintura-manifest, oberta i decidida, que repta al buit i a qualsevol temptació narrativa.  

Aquell mateix any, a finals de 1989, Berta Cáccamo s’instal·la a París i des d’allà viatja per diferents països per conèixer de prop la pintura europea, i especialment l’alemanya, estudiant la pervivència de l’avantguarda constructivista, neoplasticista i suprematista en la generació de pintors dels anys seixanta i setanta com Blinky Palermo. Constata de nou que la pintura és indissociable d’una concepció espacial i que els seus límits transcendeixen l’estricta superfície pintada. De la generació d’artistes francesos del Nou Reduccionisme o del Support-surface, s’entusiasma amb l’ús sense prejudicis d’altres materials i teixits com a suport per l’exercici pictòric, entenent aquests com determinants i no com a subsidiaris de la gestualitat autoral. Des d’aquestes ressonàncies i aprenentatges, Cáccamo treballa incansablement al seu estudi parisenc de Pantin. Els seus quadres i papers d’aquests anys inicials dels noranta transmeten una maduresa inaudita en una artista tan jove: a les pintures, el negre s’imposa mitjançant formes fluides i rotundes alhora, mentre que el blanc ja no constitueix un fons sinó un camp cromàtic ple i il·luminador. Als seus papers exquisits realitzats amb tinta xinesa encara hi perviu la gramàtica de les seves obres inicials, encara que ara les petites configuracions formals estableixen dinàmiques compositives pròpies amb les irregularitats del paper i també amb la seva materialitat.  

Per a aquesta exposició a Ana Mas Projects, la selecció de pintures i papers al·ludeix a aquesta condició essencialista fundada als anys noranta i que es prolonga en obres i moments posteriors. Els traços pictòrics que observem a la superfície de quadres i papers procedeixen d’un espai exterior i penetren amb energia al territori visible de la representació. Així succeeix amb una pintura de 2003, Calzoa, en què el suport és una manta domèstica de línies blaves horitzontals a les quals s’incorpora un nou recorregut ferm i compassat de successius traços pictòrics. Com també succeeix amb les obres sobre paper, l’acció pictòrica s’ha d’entendre des d’una exterioritat que passa, com en un trànsit, per l’espai codificat i delimitat de les obres, depassant-lo a mode d’estela fugaç i qüestionant així les nostres capacitats òptiques i mentals. D’aquesta manera, la pràctica de Berta Cáccamo es mou entre un àmbit de percepció macro, còsmic, però també al·ludeix als fluxos interns del cos i els moviments líquids, sanguinis.  

Aquest projecte recull també una col·laboració entre l’artista Patricia Dauder i Berta Cáccamo. Dauder, qui ja havia escrit un text personal i emotiu sobre l’artista gallega per la publicació Horas Felices (Patio Herreriano, 2022), ha seleccionat un dels seus treballs fotogràfics, In & Out (2016) per establir un diàleg amb una sèrie de sis papers de Cáccamo de l’any 2013. Sorprèn la coincidència entre aquestes fotografies d’arxiu – fetes entre els anys noranta i que representen espais interiors, domèstics, al costat de paisatges i espais exteriors – amb les pròpies imatges registrades als arxius de Berta Cáccamo. En ambdós casos es dona una política de la mirada coincident: posar l’ull en àmbits d’aparent irrellevància, però d’intensa transmissió poètica i finalment configuradora per les obres d’ambdues artistes. A partir de la projecció d’aquestes imatges de Dauder, els papers de Cáccamo apareixen, interfereixen i es dissolen a mode de constel·lacions pictòriques. Una obra de col·laboració íntima que emfatitza les idees de procés i de fragmentació, però també la capacitat política de l’art per generar noves i transformadores maneres de veure i pensar.  

Juan de Nieves, comissari de l’exposició.

Berta Cáccamo (Vigo, 1963 – 2018) va ser una pintora abstracta i conceptual espanyola vinculada a la corrent renovadora del grup Atlántica. Entre les seves exposicions individuals destaquen: “Horas felices” (Museu Patio Herrreriano, Valladolid, 2022) i “Enteiramente pintado: rexistros dun percorrido vital” (Pazo Torrado, Cambados, 2019), ambdues comissariades per Juan de Nieves; “Expansión ensayo” comissariada per David Barro (CGAC, 2017); i “Verquidos” comissariada per Miquel Mont (Casa da parra, Santiago de Compostela, 2014). La seva obra també ha estat inclosa en importants exposicions col·lectives com “Insistir en el mateix, tornar sobre una presència suggerida” EACC, Castelló, 2019, comissariada per Ángel Calvo Ulloa; o “Dibujos Germinales”, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, 1998.

Aquesta exposició forma part del programa del Barcelona Gallery Weekend 2023.