Raúl Díaz Reyes Dapple and Dazzle

30 gen. - 17 març 2019
Dapple and Dazzle

Overview

El significat etimològic de la paraula «Dapple» és «diferent en color». Per tant, hem de centrar-nos en la dialèctica del treball visual infinit. El que fa que «Dapple» sigui «Dapple» no és «Dapple» en si mateix, sinó el que el distingeix del que l’envolta. Des d’aquest punt de vista, el gest artístic només existeix com a resultat de l’existència d’altres gestos artístics o viceversa, a causa de la seva absència.

«Dazzle», representat en una de les obres, és etimològicament dual: s’origina en la paraula «canviar», i és el canvi de percepció el que fa enlluernar. Les obres de Collin Penno i Raúl Díaz Reyes, presentades en l’exposició, continuen aquesta dialèctica constant incorporant-la a la dialèctica de l’exploració espacial, que al seu torn crea una tercera ronda de diàleg entre dues dualitats: forma i espai.

Aquesta recerca interminable de relacions entre color, forma, espai i subjecte, que es donen a la vora o dins de l’obra, sembla donar suport plenament a la idea fonamental de «diferència» formulada pel filòsof francès Jacques Derrida: tot el que existeix és sempre descentralitzat en comparació amb si mateix i, per tant, majoritàriament no es pot expressar amb signes. El sistema de signes, visual, en aquest cas, és entès per Derrida com «manat», embull de sentiments o línies elèctriques, en constant recerca de l’equilibri entre la línia i la seva pròpia dimensió. La distinció d’elements resulta ser el discurs central, que troba el seu significat personal, més proper a la realitat, a la dissimilitud dels seus estats, sent constantment descobert, atret més a prop i nombroses vegades enfocat.

L’energia de la contradicció en l’obra de Collin Penno, que podria ocórrer en la comparació entre la forma tridimensional i la «formulació» acolorida, està plena del significat més cert de la paraula «diferència». El so interminable es produeix a partir d’aquesta contradicció. De fet, Penno no vol ni busca l’harmonització de motius formals. El que sembla ser el més difícil és triar entre la percepció d’una forma complicada o centrar-se en conceptes artístics interns extensos. Els seus últims treballs es podrien entendre com el capítol final de l’anàlisi conceptual i experimental a llarg termini de les convencions representacionals, intermèdies i transmèdia. Colin Penno inicia polèmiques en el camp de la perspectiva típica i dissol les fronteres entre els mitjans i les disciplines acadèmiques.

El concepte de «diferència» en l’obra de Raúl Díaz Reyes es pot veure en presència simultània de formes visualment «borroses» i en elements més definits, remetent-nos a l’arquitectura postmoderna. La unitat o, més concretament, la separació d’aquests dos elements, que troba equilibri en l’obra de Reyes, genera superfícies dins de límits espacials o lleis tècniques: la imatge s’observa com a figura, la imatge es converteix en la seva part, generant nous paisatges amb oportunitats composicionals variables. El sistema final de signes parla d’abstraccions escultòriques, en què les vores de la construcció de formes juguen amb més tacte, a causa de l’ús de diversos materials.

 

Domenico de Chirico, 2018

Installation views