al principi, em vaig quedar quiet, sense micció,
quedar-me al mateix lloc, estar segur, la meva rutina segura, no arriscar,
no tenir pànic, però tinc pànic, no preguntar, no respondre, no mirar,
no preguntar, no preguntar, no respondre.
la quietud no existeix.
[Curada per Lucía C. Pino]
passant per zones denses, sento els peus enfonsar-se en el fang, enganxós,
enganxós, enganxós fang. fang dens.
arenes movedisses, diminutes partícules tornant-se suaus,
al voltant de la meva pell i a la barbeta,
s’estova,
insisteixo, endins
em mossego els llavis desde que recordo, no tinc memòries nítides
d’un temps quan no me’ls mossegava, abans de dormir, estesa al llit
sense trobar descans, assegut al seient del darrere del cotxe en un llarg
viatge fins la costa …