Soledad Sevilla Espacios Ficticios. Obra 1969-1980

08 maig - 18 juny 2021
Espacios Ficticios. Obra 1969-1980

Overview

«Amb la utilització reiterativa de la línia intento crear un ambient màgic, mòbil i envoltant, ple de llum i penombra, que sigui en gran mesura un espai fictici, ja que l’abstracció geomètrica en què em trobo submergida té un caràcter marcadament paradoxal, perquè si d’una banda s’afirma com un tot de la creació mental, per una altra representa un abandonament a una finalitat sumptuària i decorativa, sotmesa a valors purament sensuals.»

Soledad Sevilla, Memoria Boston, 1979.

 

Ana Mas Projects es complau de presentar Espais ficticis. Obra 1969-1980, la primera exposició monogràfica de Soledad Sevilla a la galeria. La mostra, que recupera un dels períodes més significatius de la producció de l’artista, aplega un conjunt de pintures i treballs sobre paper d’aquesta època, moments germinals en els quals es consolida el característic univers de variacions de línies i trames que marcarà la producció artística durant tota la seva trajectòria.

La manera com Soledad Sevilla (València, 1944) concep les obres exposades és singular i, en certa mesura, les successions de dibuixos que conformen els grups d’obra ho revelen. Trames, patrons i reticles nascuts originalment de la precisió i el domini tècnic es veuen sobtadament compromesos per la sensibilitat i la intuïció de l’artista en aplicar un ric joc de variacions basat en la supressió i l’addició d’elements, girs, translacions i alteracions cromàtiques, que muten cap a noves i insospitades configuracions dotades d’un ritme i dinamisme indubtables.

Sens dubte, la participació de Soledad Sevilla al seminari Generació Automàtica de Formes Plàstiques del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid entre 1968 i 1973 va ser determinant en el desenvolupament d’aquest interès per la geometria i la puresa de línies i colors plasmada en estructures modulars. Interessos que l’artista reflecteix a la perfecció en el dossier que presenta per a la beca del Comitè Conjunt Hispano-Nord-americà per a Afers Educatius i Culturals i gràcies a la qual va poder traslladar-se a Boston entre 1980 i 1982. Allà entraria en contacte amb l’univers mental de la plàstica americana i especialment amb el minimalisme, que la portarien a produir la que seria una de les seves etapes més decisives.

Així, algunes de les obres de l’exposició es construeixen a partir de senzills elements lineals situats estratègicament en el pla. D’altres, des de la multiplicació i la superposició de trames i reticles que semblen aspirar no sols a omplir l’espai pictòric sinó a superar el marc i anar més enllà per evocar una multiplicació infinita. En aquest sentit, el compromís de Soledad Sevilla amb l’espai és clar: les línies que ella traça, malgrat ser en si mateixes bidimensionals, demostren una clara voluntat expansiva. De fet, no seria un contrasentit entendre aquestes línies com l’estat naixent o primigeni de les instal·lacions que l’artista realitzarà més endavant, en les quals el grafit o la tinta són substituïts per fil de coure i cotó i que suposaran l’ocupació definitiva de l’espai expositiu.

El dibuix, i la línia en concret com a element expressiu, es converteix en aquestes obres, d’una banda, en una eina de comprensió del món, un mètode a través del qual processar pensaments, donar forma a intuïcions, sensacions o energies, i traduir-les a un llenguatge tangible i, per l’altra, en una eina generadora d’espais ficticis per redissenyar el món tot creant espais d’il·lusió que ens presenten, com més il·lusori encara, tot espai real.

No sorprèn que l’espectador trobi la seva mirada atrapada en aquestes xarxes i espais reticulars, ja que és per la delicada combinació de línies, geometria, llum, espai, ritme i color que l’art de Soledad Sevilla trenca amb la literalitat dels llenguatges i s’endinsa en el terreny poètic i emocional, comprometent d’aquesta manera els sentits de qui l’observa.

Soledad Sevilla ha estat guardonada amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques (2020), el premi Art i Mecenatge (2014), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts (2007) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1993). La seva obra forma part d’importants col·leccions com la del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la Fundació “la Caixa”, la Fundació Helga de Alvear de Cáceres, la Col·lecció del Parlament Europeu, el Museu Marugame Hirai d’Art Espanyol Contemporani al Japó o el Künstmuseum Malmöe a Suècia, entre d’altres.

 

Loida de Vargas

Installation views