Soledad Sevilla Imaginarios mecánicos y técnicos en la colección del IVAM

11 març - 17 oct. 2021
Imaginarios mecánicos y técnicos en la colección del IVAM

Overview

L’exposició reuneix al voltant de 300 obres de la col·lecció de l’IVAM que il·lustren l’interès de les pràctiques artístiques per imaginar la concepció mecànica de l’univers, i en dissenyar i construir mecanismes que reflecteixen l’esperit de la cultura industrial i científica de la seua època. Els grans invents dels dos últims segles, com la fotografia, el cinema o el vídeo; mitjans de transport com l’automòbil o l’avió; objectes de comunicació interpersonal representats pel telèfon, el telègraf, la televisió o l’ordinador; la gran aportació per a l’àmbit domèstic reflectit en els electrodomèstics. Tot això formarà una perfecta simbiosi amb l’art, sempre obert a la incorporació de nous materials, procediments industrials, científics i tècnics que transformaran els estudis dels artistes en laboratoris d’experimentació.

Imaginaris mecànics i tècnics a la Col·lecció de l’IVAM s’articula a través de nou àrees temàtiques que no s’han de veure com a compartiments estancs, sinó que es connecten i comuniquen en diferents direccions. En alguns casos s’entrellacen les investigacions plàstiques dels artistes de l’avantguarda històrica dels anys vint i trenta amb les realitzades per revolucionaris creadors dels anys setanta. Un d’aquests casos es fa present en la convergència entre la càmera de cinema i la càmera de vídeo. Amb ambdues tecnologies els artistas, no només van produir muntatges dinàmics (Joris Ivens, Jean Mitry i Germaine Dulac, entre d’altres), sinó que van llançar crítiques de caràcter sociopolític (Joan Jonas, Dara Birnbaum, Miralda i Benet Rossell). Un altre exemple similar vincula artistes que van experimentar amb nous materials i tecnicismes de base científica orientats a la manipulació del nostre sistema perceptiu. En els anys trenta van treballar en aquesta línia Naum Gabo, Moholy Nagy o Marcel Duchamp i en els anys setanta van fer el mateix grups com “Abans de l’Art” i el “Centre de Càlcul” de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), on van destacar artistes com Soledad Sevilla, Elena Asins, Eusebi Sempere, José Mª Yturralde o Jordi Teixidor, entre d’altres.

Un altre gran tema que creua trasversalment la mostra és la interdependència entre tecnologia i corporeïtat. Des de la simbiosi entre la figura humana i la màquina, tal com apareix en obres de Umbo (Otto Umbehr), Artur Ballester o Pere Català Pic, fins a aquelles que inauguren un diàleg existencial sobre el nostre cos tecnificat, com en els casos de Gary Hill, Daniel Canogar, Maribel Doménech o Jana Sterback.

La imatgineria mecànica, els mètodes de producció en sèrie i el paisatge industrial es mostren en temps històrics distanciats. Els veiem a la fi dels anys vint amb Germaine Krull, Agustín Jiménez Espinosa, Boris Ignatovich o Francis Picabia, i en els anys vuitanta, noranta i dos mil amb Joan Cardells, Gabriela Kraviez, Susana Solano, Bernd i Hilla Becher o Thomas Ruff. De la mateixa manera, es vinculen temes relacionats amb el tractament de les condicions de treball femení en les obres de les artistes Kulagina i Pinus o d’artistes contemporànies com Immaculada Salines. Les màquines visionàries capaços d’entrellaçar espais històrics, situacions socials, elements naturals i pressupostos existencialistes apareixen i reapareixen al llarg dels anys en instal·lacions de gran format com les de Gilberto Zorio, Ángeles Marco, Fischli & Weiss, Gordon Matta-Clark, Iñigo Manglano-Ovalle o Carlos Sáez.

Installation views