Miguel Marina Isidoro García Yágüez

17 set. - 06 nov. 2020
Isidoro García Yágüez

Overview

Isidoro García Yágüez

El fantasma que la gent deia que rondava la casa de baix era el de l’Isidoro García Yágüez, que també havia nascut en un poble de l’Alpujarra, molt proper al del meu avi.

També era fill d’un llaurador. Però aquí finalitzaven les similituds perquè l’Isidoro García Yágüez no va estudiar, ni tan sols els cursos més elementals. Tampoc es va casar. Tampoc va tenir fills.

Tenia només dos germans, que l’acompanyaven la nit del fatídic robatori que li costaria la vida. S’havien assabentat que un oncle de la meva àvia, ancià i cec, havia venut una partida de bestiar, i com havien vist aquest mateix matí al meu avi per on l’Alsina, van suposar que hauria sortit de viatge. Van esperar que es fes de nit, van entrar per l’horta amb les cares ensutjades i es van endinsar a la casa a través del corral a la recerca del tresor.

A la una de la matinada, hora del més profund somni… qui em va despertar…?
Déu, que va voler salvar-nos. Vaig sentir soroll en el pis baix que em va intranquil·litzar. Al minut veig davant la porta del nostre dormitori a un home amb el rostre ensutjat, amb un revòlver a la mà i un llum d’oli a l’altra. Aquella tan horrible visió no és per a descriure-la sinó per a passar-la… L’instint de conservació, més que la intel·ligència, em va suggerir el que havia de fer. Vaig romandre amb els ulls gairebé tancats per a fer-li l’efecte que dormia. Creient-me adormit es va allunyar, la qual cosa em va permetre aixecar-me ràpidament per a agafar la pistola. La meva dona es va adonar que alguna cosa dolenta succeïa a la casa, en veure’m buscant la pistola i sense que la pogués contenir va anar a l’habitació del meu ancià oncle trobant-lo envoltat de tres dimonis que l’emplaçaven amb urgència. Els diners o el matem! En arribar la meva dona un d’ells la va agafar per la gola procedint a escanyar-la. Quan vaig poder arribar a auxiliar als meus ella ja estava gairebé escanyada i després em va explicar que els trets que jo vaig fer els va sentir de molt lluny…

Els lladres van arrencar a córrer sense saber molt bé cap a on, desorientats en una casa gran i desmanegada. El meu avi va sentir que el que anava ferit va dir a un altre: «Germà, m’han matat», i que ell li va contestar sec i rotund: «Et fots».

Una vegada a baix van trigar encara a donar amb la sortida, fins que van veure un indici de llum a través de la porta del carrer i finalment van poder sortir.

Però no anaven els tres. El ferit s’havia refugiat en una alcova, la que dóna a l’avantsala, i allà el van trobar al cap d’una estona, estirat al llit, mort.

 

Utilidades de las casas

Isabel Cobo

Editorial Caballo de Troya

 

Ana Mas Projects es complau a presentar una exposició de Miguel Marina, que porta per títol Isidoro García Yágüez. El projecte es recolza en un assaig d’Isabel Cobo, mare de l’artista, que dóna nom a l’exposició, i concretament en una història familiar amb la qual va créixer durant la seva infància i que li ha acompanyat durant molts anys. Les obres que conformen la mostra s’endinsen en el paisatge de l’Alpujarra (Granada) des del relat, el record i la imaginació. Els dibuixos, pintures i instal·lacions, són excuses per a les inquietuds formals de l’artista i d’igual manera es nodreixen d’experiències autoreferencials en les quals el temps i la memòria juguen un paper fonamental.

L’artista entén el seu treball com un procés en el qual cada peça i cada material li porten al següent, la qual cosa provoca salts formals i discursius que busquen analitzar i pensar el paisatge i els diferents elements que el componen des de la pintura i les diferents vies plàstiques que ofereix. En la seva pràctica utilitza processos que impliquen la unió idea-imatge-material i aquests s’estenen fins a formar un cos d’obres que miren a diferents fronts però que remeten al mateix, una sort de narració fragmentada que evoca el ‘fer’ i el procés manual com a consciència i punt de partida a l’hora de relacionar-se amb el seu treball en el dia a dia.

 

Sobre l’artista:

Miguel Marina (Madrid, 1989) és llicenciat en Belles arts per la Universidad Complutense de Madrid. En 2010- 2011 va residir a Bologna (Itàlia) on va continuar els seus estudis dins del programa Erasmus a la Accademia di Belle Arti di Bologna. Ha participat en residències com a la Casa de Velázquez (Madrid, 2013), Piramidón Centre d’Art Contemporani (Barcelona, 2016), la Real Academia de España en Roma (Roma, 2017-2018) i la Fundación BilbaoArte Fundazioa (Bilbao, 2019). El seu treball s’ha pogut veure en exposicions formant part de projectes institucionals com a Generación 2020, La Casa Encendida, Madrid 2020; La radice del domani, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 2019; Processi 145, Academia de España en Roma, Roma, 2018; XXIX Circuitos Artes Plásticas, Madrid, 2018; Manuel Eiris – Miguel Marina, Fundación DIDAC, Santiago de Compostela, 2018, i Laboral Centro de Arte e Investigación, Gijón, 2019.

Installation views