Àngels Ribé Pas Mal

20 oct. 2021 - 05 febr. 2022

Overview

Pura energia

[…]

Pas mal és una expressió francesa que es refereix a quelcom  que, al cap i a la fi, no està tan malament. De fet es tracta d’una expressió entusiasta, d’un impuls vital de capaç de veure amb optimisme una situació o un moment que, depèn com, es prestaria a una lectura menys grata. La locució pas mal, es refereix, per tant a un estat d’ànim, una resposta impetuosa vers un temps inestable, incert. Com l’artista mateixa expressa, és pura energia.

Pas mal suposa una síntesi de tot el pensament d’Àngels Ribé, i ho fa mitjançant una instal·lació inmersiva de caràcter performatiu que compta amb la presència del públic per tal d’activar-se. En aquest sentit, l’exposició s’ordena en cercles concèntrics que impliquen diferents moviments i ritmes vitals. Proper al deliri, a un somni on res obeeix a cap lògica o fins i tot a un miratge on tot es compacta pes esvair-se més tard, Pas mal relaciona diversos estadis emocionals vinculats a la vivència en un espai i un temps determinats: Sant Cugat del Vallès i el seu entorn natural. L’Àngels hi viu des de fa anys. Per l’altra banda, també suposa la recuperació del llenguatge de la instal·lació artística en el present del seu treball, que feia temps que no utilitzava.

Pas mal és un cúmul de temporalitats viscudes, i entre aquests moments de vida, en trobem alguns de molts llargs i d’altres de molt breus. D’una banda, un jardí creix molt lentament, sense que es pugui apreciar. Es tracta d’una natura primigènia, un temps biològic imperceptible, un microcosmos que viu a través d’una llum solar de ficció. De l’altra, un tren en miniatura que circula per un pont d’aparença fràgil, que denota una certa provisionalitat, ja que no es tracta d’una gran obra d’enginyeria, sinó que és una estructura de supervivència. El tren i el pont marquen un temps oníric, un temps sense noció del temps, un temps imaginari, fantasiós.

Mentre el jardí creix, i el tren gira, les parets de la sala incorporen més de setanta imatges preses per l’artista en les seves caminades pels boscos que envolten casa seva, entre Valldoreig i la Floresta, a Collserola. Es mostra, per tant, un temps íntim quotidià, una acció que l’artista fa en soledat durant dies. Les imatges reflecteixen el caràcter salvatge de petits racons de natura, d’una natura domesticada per una vida urbana en expansió. Focalitzar-se en allò micro destil·la un component silvestre en constant perill d’extinció. Tot és qüestió d’escala.

I mentre el jardí segueix creixent, el tren segueix fent voltes i l’Àngels camina, uns músics escocesos –un gaiter i un percussionista– baixen les escales i envolten l’exposició, una sola vegada, omplint la sala d’una èpica deslocalitzada per desaparèixer de seguida. Quan ja no hi son, encara es poden sentir els instruments tel·lúrics en la distància, encara que cada vegada més lluny, fins que torna el silenci.

Un temps solemne, fugaç, irrepetible. Un miratge que, en el fons, no sabem si ha estat real o no, i que va succeir la tarda del 10 de novembre de 2021: una tarda plujosa, freda, escocesa.

[…]

Pas mal posa en joc un espai, però també aquesta seqüència de temporalitats interconnectades sense la necessitat d’un raonament explícit. Diferents velocitats dialoguen a favor d’una experiència tan sofisticada o tan senzilla com vulguem. El creixement invisible d’una planta, la veracitat d’una representació, les caminades íntimes, un so tel·lúric fora de lloc… Pas mal és la fusió de totes aquestes velocitats i un intent impossible de fixar-les des de l’experiència expositiva. Una energia que desborda els límits de l’art per celebrar la vida.

 

Text de David Armengol

Installation views