Àngels Ribé Loop Festival 2022

09 nov. - 18 nov. 2022
Loop Festival 2022

Overview

En el marc del Festival Loop 2022, Ana Mas Projects es complau a presentar dues obres audiovisuals de l’artista conceptual catalana Àngels Ribé: Clouds, Bubbles and Waves (1998/2019) i Caminar sobre el gel (2016).

«Mentre el temps passa» és el tema a través del qual la programació de la present edició del Festival LOOP pretén explorar els múltiples plecs del temps. El temps és precisament un dels elements que des dels anys seixanta travessa la producció artística d’Àngels Ribé i s’evidencia de múltiples formes en les seves instal·lacions i performances.[1] Els vídeos reunits en aquesta ocasió funcionen a manera de salts constants en el temps, flashbacks i flashforwards; un temps no lineal que a través de la superfície de la pantalla convida l’espectador a redescobrir des d’un nou espaitemps aquestes obres audiovisuals amb prou feines vistes anteriorment.[2]

D’una banda, Clouds, Bubbles and Waves, malgrat haver-se registrat el 2019 a la riera d’Arbúcies, reprèn una acció que va acomplir l’artista el 1998 a Caldes d’Estrac. Una performance duta a terme en la intimitat de l’equip d’enregistrament en què Ribé es proposa intervenir en el fluir natural i continu d’un riu fent passar l’aigua per tres recipients geomètrics que ella mateixa manipula, per retornar-la, després, a la seva llera original. No hi ha cap mena de dramatisme, només experimentació carregada d’una gran sensorialitat. Tot i la distància en el temps, és inevitable generar associacions amb obres anteriors, com ara Accumulation – integration (1973/2001) o les Interseccions de llum, pluja i onada (1969).

D’altra banda, les figures mig fantasmagòriques que es mostren a Caminar sobre el gel, produïda el 2016, remeten inevitablement a obres anteriors de Ribé, com Work Is the Effort Against Resistance (1976, Nova York), en la qual l’artista apareix corrent en loop cap a la cambra, o la instal·lació Can’t Go Home (1977, Nova York), en la qual s’intercalen imatges en moviment del seu cos en l’intent de pujar a peu un fort pendent del qual desconeixem el principi i el final; de la mateixa manera que desconeixem el lloc de partida i de destinació dels caminants d’aquest vídeo o el temps que hi han invertit fins a aquell moment. A través de la repetició de gestos, totes elles escenifiquen un avanç infinit que remet a accions impossibles, dislocades; una insistència orientada a l’única voluntat infatigable d’avançar per un lloc inestable cap a un futur incert, d’accedir a allò desconegut.

En absoluta coherència amb els interessos que durant dècades han vertebrat la seva obra, per a Àngels Ribé la natura es presenta, un cop més, com un espai susceptible d’intervenció, no simplement a manera de contenidor físic en què l’artista afegeix algun element estrany, sinó com un escenari disposat a ser manipulat i convertit en objecte d’experimentació fenomenològica.

Aquest ús diferent de l’espai i la seva particular vinculació amb la natura permet a l’artista crear un nou imaginari de relacions; entre passat i futur, entre el real i l’oníric, entre l’espai i la geometria, o entre la natura i l’escultura, que conviden a reprendre la consciència d’una corporalitat vinculada a un espai i temps determinats que s’havia perdut difuminada en el ritme frenètic a la recerca del màxim rendiment de l’individu.

Finalment, una última temporalitat s’afegeix a les anteriors amb un petit dibuix sobre paper datat del 1984.

Loida de Vargas

 

Sobre l’artista

Àngels Ribé (1943, Barcelona, Espanya) pertany a una generació d’artistes que inicien la seva trajectòria a finals dels anys seixanta, un moment de canvis polítics i socials profunds. La seva pràctica artística —que s’inicia als anys seixanta a París, als setanta entre Chicago i Nova York i dels vuitanta en endavant a la seva ciutat natal— va des de l’ús del dibuix fins a la performance, passant per l’escultura, la fotografia i la instal·lació.

La seva aportació és considerada dins el panorama internacional com una part essencial per a la comprensió de l’art conceptual.

Entre les seves exposicions individuals més recents destaquen ‘From above’ (Art 3 Contemporain, Valença, FR, 2022); ‘Pas mal’ (Centre d’Art Maristany, Sant Cugat, ES, 2021); ‘Sota l’Ossa Major’ (Centre d’Art Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat, ES, 2020) —totes elles comissariades per David Armengol—, i ‘Mon corps, mon esprit’ (Ana Mas Projects, Barcelona, ES, 2018).

El 2021 la seva trajectòria va ser reconeguda amb la condecoració de la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, i el 2019 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el premi honorífic als Premis GAC com a reconeixement a la seva carrera. A més, ha estat l’única artista espanyola a exposar a la prestigiosa Whitechapel Gallery de Londres, amb l’exposició ‘Adventures of the black square: Abstract art and society 1915-2015’, comissariada per Iwona Blazwick (2015).

La seva obra forma part d’importants col·leccions institucionals internacionals, com ara la FRAC Lorraine Collection (Metz, FR), el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Barcelona, ES), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid) o la Verbund Collection (Viena, AUS), entre altres.

 

Obres en exposició

Caminar sobre el gel, 2016, Vídeo HD en loop, 5 min 21s, Color. No audio. Sistema PAC

Clouds, Bubbles and Waves, 1998/2019, Vídeo en loop, 1 min. Realització: Jesús Etxarte; Producció: Centre d’Art Tecla Sala. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Sense títol, 1984. Tinta xinesa i aigua sobre paper d’arrós, 22 x 22 cm

 

[1] La seva recent exposició ‘Pas mal’, comissariada per David Armengol, és un exemple perfecte d’instal·lació en què l’artista aconsegueix inscriure diverses temporalitats: el créixer imperceptible d’unes plantes, un tren de joguina que fa voltes sense parar, les caminades de Ribé pels boscos pròxims a casa seva i l’aparició en escena d’una banda de músics escocesos amb la seva desaparició posterior.

[2] Clouds, bubbles and waves va ser exposada a l’exposició ‘Sota l’Ossa Major’ al Centre d’Art Tecla Sala del 14 de novembre de 2019 al 17 de maig de 2020. Caminar sobre el gel només ha estat exposada a l’exposició homònima que va tenir lloc al MAC Mataró Art Contemporani i al Centre d’Arts Santa Mònica entre el 2017 i el 2018.