Lucía C. Pino Nadie sabe que los gérmenes acaban de llegar

18 febr. - 17 abr. 2020
Nadie sabe que los gérmenes acaban de llegar

Overview

INTRODUCCIÓ → Fa un any, la Lucía i l’Adriana van descobrir per accident un article d’Octavio Paz titulat Inteligencias extraterrestres y demiurgos, bacterias y dinosaurios (1982)¹. Aquest assaig, a cavall entre la ciència i la ficció, va néixer de la lectura del llibre de Francis Crick Life itself, its Origin and Nature (1981). 

Seguint punt per punt les suposicions de Crick, Paz repassava diferents teories sobre l’origen de la vida humana al planeta Terra. Des del prodigiós Big Bang fins a les hipòtesis científiques que qüestionen en quin lloc de l’univers va poder haver-se originat la vida. Davant el gran enigma, els antics van desenvolupar diverses respostes, sostenia Paz en el seu article, una de les quals, la platònica, va postular l’existència d’un demiürg². No obstant això, la teoria defensada per Crick, i més tard comentada per Paz, és la següent: una altra civilització extraterrestre, trobant-se molt a prop de l’extinció de la seva espècie, hauria escampat en l’univers microorganismes en una mena de navili espacial³. Aquests gèrmens haurien arribat al planeta Terra i aquí, gràcies a una sèrie de contingències que Crick defineix amb l’expressió happy accidents⁴, haurien sorgit les primeres formes de vida. 

En un futur sempre més inintel·ligible, dominat per la inquietud d’una apocalipsi (Ecològica? Política? Bíblica?) que ens agafa desprevingudes, quina importància té reafirmar el postulat de Crick: «Cada civilització −també la nostra− està condemnada a extingir precisament el planeta on va néixer i va créixer»? I, si acceptem aquesta teoria, enviarem nosaltres vida a un altre planeta com els extraterrestres van fer fa 14.000 milers de milions d’anys? Repetirem la història dels nostres demiürgs?

Lluny d’aclarir aquests interrogants, la teoria de Crick ens torna a nosaltres mateixes a una circularitat de la qual és impossible eximir-se. D’una banda, ens convida a imaginar-nos en l’acte de llançar microorganismes a l’univers, en el desesperat intent de protegir la nostra civilització. Al mateix temps, suggereix un estat en el qual la matèria ja existent, les molècules i gèrmens, es combina amb un o més factors ignots en la creació de nova vida.

L’exposició es planteja com un recorregut circular i fluid entre allò científic i allò poètic, amb el propòsit d’evocar una visió: tres possibles escenaris generats a partir d’una Panspèrmia Dirigida des de la Terra cap a un altre planeta, potser a una altra galàxia. Aquí, els rastres d’una humanitat passada i les condicions materials i morfològiques d’una dimensió semblant (i alhora aliena) a la nostra, coexisteixen.

Com afirma Fabienne Bradu: «Cuando terminan los avances agigantados de la ciencia, allí comienza la intuición instantánea y susurrante de la poesía»⁵.

 

 

 

1- La Lucía el va trobar publicat a PAZ, Octavio, 1983. Sombras de obras. Barcelona: Seix Barral.

2- Paz estableix una analogia entre l’alta civilització extraterrestre i la noció del demiürg desenvolupada per Plató i, posteriorment, per la filosofia gnòstica. Així, la teoria de Crick constituiria una mena de versió moderna del demiürg de Timeu, «[quien] combina, ya que no las almas y sus propiedades, las moléculas y los ácidos para reproducir (imitar) la vida y enviarla a este planeta». A PAZ, Octavio, Op. cit., p.157.

3- Aquesta teoria es coneix sota el nom de ‘Panspermia’ (del grec πανσπερμία, panspèrmia, ‘barreja de llavors de totes les espècies’). La RAE defineix ‘Panspermia’ com aquella «doctrina que sostiene hallarse difundidos por todas partes gérmenes de seres organizados que no se desarrollan hasta encontrar circunstancias favorables para ello». A Real Acadèmia Espanyola, 2019. Diccionari de la llengua espanyola [en línia]. Disponible en: https://dle.rae.es/panspermia [consulta: 6 de gener de 2020]. En concret, Crick i Orgel defensen la teoria de la Panspèrmia Dirigida, és a dir, l’enviament deliberat de microorganismes des d’un punt remot cap a la Terra.

4- Es tracta d’aquells accidents feliços que la ciència va introduir en el seu vocabulari per referirse «no a un fenómeno sin causa sino a un hecho excepcional y que es el resultado de la conjunción, poco frecuente o improbable, de ciertas circunstancias». En PAZ, Octavio, Op. cit., p.151.

5- BRADU, Fabienne, 2004. Los puentes de la traducción. Octavio Paz y la poesía francesa. Ciutat de Mèxic: Universidad Nacional Autónoma de México, p. 172.

Installation views