LAERCIO REDONDO

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2020

2018

Relance. Pinacoteca Sao Paulo, Brasil.

2017

Galería Silvia Cintra, Rio de Janeiro, Brasil.

2016

Past Projects for the Future, comissariada per Justine Ludwig, Dallas Contemporary, Dallas, USA.

Restauro, Ana Mas Projects, Barcelona.

2015

What ends everyday, comissariada per Justine Ludwig, Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro, Brasil.

Fachada/ Façade, SoloProjects Focus Latin America, Arco Madrid, comissariada per Kiki Mazzuc chelli, Miguel A. López and Emiliano Valdés, Madrid.

2014

Restoration (De les sèries Lembrança de Brasilia/ Memory from Brasilia), comissariada per Lotte Møller, Die Raum, Berlin, Alemanya.

Fachada/ Façade, Galeria Silvia Cintra + Box 4, Rio de Janeiro, Brasil.

2013

Contos sem Reis – Tales with no Kings, comissariada per Fred Coelho, Casa França Brasil, Rio de Janeiro, Brasil.

2012

Lembrança de Brasilia / Memory from Brasilia, Galeria Silvia Cintra + Box 4, Rio de Janeiro, Brasil.

2007

Para mirar al sur, Galeria Box 4, Rio de Janeiro, Brasil.

2005

Facultad de Artes y Letras, Universidad de La Habana, Cuba.

Listen to me, curated by Yuneikys Villalonga, Centro de Artes Visuales Pedro Esquerré, Ma tanzas, Cuba.

Listen to me, Kunsthalle Göppingen, Alemanya.

2003

Listen to me, Centro Cultural Solar do Barão, Curitiba, Brasil.

2002

Listen to me, Espaço Cultural Sergio Porto, Rio de Janeiro, Brasil.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

2017

Quando o Mar virou Rio, Museu Histórico Nacional, Rio de Janeiro, Brasil.

2016

Depois do Futuro, comissariada per Daniela Labra, EAV Parque Lage, Rio de Janeiro, Brasil.

Architectural Intersections, Lehman College Art Gallery, Nova York, USA.

2015

The Devil is in the details, comissariada per Jesús Fuenmayor, Ka.Be Contemporary, Miami, USA.

Quarta-feira de cinzas, curated by Luisa Duarte, EAV Parque Lage, Rio de Janeiro, Brasil.

Longing Objects, Sammlung Kunsthalle Göppingen und Gäste, Kunsthalle Göppingen, Alemanya.

Tarsila e Mulheres Modernas no Rio, comissariada per Paulo Herkenhoff, Marcelo Campos and Nataraj Trinta, Museu de Arte do Rio, Rio de Janeiro, Brasil.

2014

Do Valongo à Favela, comissariada per Rafael Cardoso and Clarissa Diniz, Museu de Arte do Rio, Rio de Janeiro, Brasil.

Idea di Frattura – Opinione Latina / 2, Curated by Jacopo Crivelli Visconti, Galleria Francesca Minini, Milan, Itàlia.

Josephine Baker and Le Corbusier in Rio – a Transatlantic Affair, comissariada per Inti Guerrero and Carlos Maria Romero, Museu de Arte do Rio, Rio de Janeiro, Brasil.

Dispositivos para um mundo (im)possível, comissariada per Luisa Duarte, Roesler Hotel #25, Gale ria Nara Roesler, São Paulo, Brasil.

Arroz sem sal, comissariada per Kiki Mazzucchelli, Galeria Silvia Cintra + Box 4, Rio de Janeiro, Brasil.

Brasil:Arte/Música / Brazil:Art/Music, comissariada per Magda Kardasz, Zachęta Project Room, Warsaw, Polònia.

2013

Amor e ódio à Lygia Clark / Love and hate to Lygia Clark, comissariada per Magda Kardasz en col·laboració amb Magdalena Komornicka, Zachęta National Gallery of Art, Warsaw, Polònia.

Lembrança de Brasilia / Memory from Brasilia, Positions, Art Basel Miami Beach, USA.

Brutalidade Jardim, comissariaa per Kiki Mazzucchelli, Galeria Marilia Razuk, São Paulo, Brasil.

Play, Museu Bispo do Rosário, Rio de Janeiro, Brasil.

Prêmio Pipa, Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro, Brasil.

Visão do Paraíso: Pensamento Selvagem, comissariada per Julieta Gonzalez and Pablo Leon de la Barra, ARTRIO, Rio de Janeiro, Brasil.

The right to the city, curated by Madelon van Schie, Stedelijk Museum Bureau Amsterdam, Holanda.

The Insides are on the Outside, comissariada per Hans Ulrich Obrist, SESC Pompéia, São Paulo, Brasil.

MAC 50: Doações Recentes 1, Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo, Brasil.

2012

Prêmio Energisa, Usina Cultural Energisa, João Pessoa, Brasil.

Esquemas para una Oda Tropical – An exhibition /a poem /a library / a landscape, comissariada per Pablo Leon de la Barra, Galeria Silvia Cintra + Box 4, Rio de Janeiro, Brasil.

Novas Aquisições 2010 – 2012 – Coleção Gilberto Chateaubriand, Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro, Brasil.

2011

Bananas is my Business: The South American way, Museu Carmen Miranda, comissariada per Julie ta Gonzales and Pablo Leon de la Barra, Rio de Janeiro, Brasil.

Arte Pará, Belêm do Pará, Brasil.

Fittja Open, Botkyrka, Suècia.

Power Distortion, Konstnärshuset, Stockholm, Suècia.

Washed o ut, Konsthall C, Hökarängen, Suècia.

2010

Some found text and borrowed ideas, Björkholmen Gallery, Stockholm, Suècia.

Outros Prazeres ou Aquilo que Amou ter de Volta, Casa das 11 Janelas, Belêm do Pará, Brasil.

Um so Mehr, Kunsthalle Göppingen, Alemanya.

2009

Arte Pará, Belém do Pará, Brasil.

O corpo na cidade, Centro Cultural Solar do Barão, Curitiba, Brasil.

2008

Body exercises, Institute for Contemporary Arts, Dunaújváros, Hongria.

Leibesübungen, Vom Tun und Lassen in der Kunst,Galerie der Hochschule für Bildende Künste (HBK), Braunschweig, Alemanya.

COLEÇÃO – DEARTES/UFPR, Curitiba, Casa das onze Janelas, Belem, Galeria Tijuana, São Paulo, Fundação Cultural Badesc, Florianópolis, Brasil.

2007

Leibesübungen, Vom Tun und Lassen in der Kunst, Kunsthalle Göppingen, Alemanya.

Put the light out, erase a line, Studio 44, Stockholm, Suècia.

Maybe at home, Pyramida Centre for Contemporary Art, Haifa, Israel.

Poder e Afetividade, Galeria Box 4, Rio de Janeiro, Brasil.

Amor/Love – (Art Publication & Project), DEARTES/UFPR, Curitiba, Museu Victor Meirelles, Florianópolis, Galeria Tijuana, São Paulo, Pinacoteca do Instituto de Artes, Porto Alegre, Centro Cultural São Paulo, São Paulo, Brasil.

2006

Geração da Virada, curated by Agnaldo Farias and Moacir dos Anjos, Instituto Tomie Ohtake, São Paulo, Brasil.

PF- Por fazer – (Art Publication & Project), Galeria Vermelho, São Paulo, CEART/UDESC.

Florianópolis, Fundação Cultural de Criciúma, Criciúma, Casa das Onze Janelas, Belem, Pinacoteca do Instituto de Artes, Porto Alegre, Galeria Ybakatu, Curitiba, Galeria A Gentil Carioca, Rio de Janeiro, Brazil – The Foundry, London, Inglaterra – Galeria El Borde, Buenos Aires, Argentina.

Kunst Lebt!, Kunstverein Stuttgart, Alemanya.

2005

The Flip Book Show, Kunsthalle Düsseldorf, Alemanya.

XI Triennale India, New Delhi, India.

2004

Im Bild, Kunsthalle Göppingen, Alemanya.

Nomades, Centre Culturel Les Chiroux, Liège, Bèlgica.

Em tempo sem tempo, Paço das Artes, São Paulo, Brasil.

2003

Modos de Usar, comissariada per Lisette Lagnado, Galeria Vermelho, São Paulo, Brasil.

Infantil, A Gentil Carioca, Rio de Janeiro, Brasil.

I am a Curator, Chisenhale Gallery, London, Anglaterra.

MAD´03, Madrid/Barcelona.

Bienal do Mercosul, Porto Alegre, Brasil.

Arghh, Edsvik Konst & Kultur, Stockholm, Suècia.

2002

Materia Prima, curated by Lisette Lagnado and Agnaldo Farias, Museu Oscar Niemeyer, Curitiba, Brasil.

Rumos Visuais, Itaú Cultural, Belo Horizonte/São Paulo, Brasil.

Mostra Rioarte Contemporânea, Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro, Brasil.

BEQUES I PREMIS

2012

Prêmio Energisa de Artes Visuais, João Pessoa, Brasil.

2011

Residence Botkyrka, project in collaboration with Birger Lipinski, Stockholm, Suècia.

Konstnärsnämnden, Grant, Stockholm, Suècia.

2008

Shooting Star, Public Art Project en col·laboració amb Birger Lipinski d’Eva Bonniers Dona tionsnämnd, Stockholm, Suècia.

IASPIS, Residency Program, Stockholm, Suècia.

2007

Batiscafo Residency Program, Havana, Cuba.

2005

Konstnärsnämnden, Grant, Stockholm, Suècia.

2004-05

Akademie Schloss Solitude, programa residencial, Stuttgart, Alemanya.

2002

Konstnärsnämnden, Grant, Stockholm, Suècia.

I mostra Rioarte Contemporânea, Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro, Brasil.

II Prêmio Sergio Motta, São Paulo, Brasil.

PROJECTES

2013

Museum Museum – Untitled (Vernacular Furniture) en col·laboració amb Rivane Neuenschwan der, Birger Lipinski and Nyckelviksskolan, Moderna Museet, Stockholm, Suècia.

2008

Play it again, Hochschule für Bildende Künste en col·laboració amb Jugenddorf Christophorus-Schule, Braunschweig, Alemanya.

Children’s Library, instal·lació permanent en col·laboració amb Birger Lipinski, Moderna Museet, Stockholm, Suècia.

Meeting Point, Workshop Zon Moderna – Tid & Plats: Rio de Janeiro, 1956-1964, Moder na Museet, Stockholm, Suècia.

2003

United Net-Works, Mobile Archive for Artists, Collaboration amb Birger Lipinski.

COLECCIONS

Andrea & José Olympio Pereira Collection, São Paulo, Brasil.

Centro Cultural Pablo de la Torriente Brau, Havana, Cuba.

Collecció olorVISUAL, Barcelona, España.

Funarte, Rio de Janeiro, Brasil.

Gilberto Chateaubriant Collection, Rio de Janeiro, Brasil.

Itaú Cultural Collection, São Paulo, Brasil.

Kunsthalle Göppingen, Alemanya.

Museu de Arte Contemporânea, Casa das 11 janelas, Belém, Brasil.

Museu de Arte Contemporânea, Curitiba, Brasil.

Museu de Arte Contemporânea da USP, São Paulo, Brasil.

Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro, Brasil.

Museu Victor Meirelles, Florianópolis, Brasil.

Norrköpings Kommun Collection, Suècia.

Pinacoteca de São Paulo, Brasil.

Karla Meneghel, Collection, São Paulo, Brasil.

Luis Chrysostomo Collection, Rio de Janeiro, Brasil.

Gaia Donzet Collection, Paris, França.

Silvia Amélia de Waldner Collection, Paris, França.

• RESTAURO
  Exposició a Ana Mas Projects, Barcelona 2016
  

   

  Ana Mas Projects (AMP) presenta a la seva seu a Barcelona la primera exposició individual a Espanya de l’artista brasiler Laercio Redondo (Paranavaí, 1967). Sota el títol Restauro (restauració) la mostra desenvolupa un discurs conceptual i estètic que qüestiona els aspectes relacionats amb la (de)formació, construcció i evolució de la memòria i la identitat col·lectives brasileres partint dels canvis socials, geogràfics, econòmics i polítics que Brasil va experimentar durant els segles XIX i XX.

  Les dues instal·lacions que conformen l’exposició Restauro, Desvios i Lembrança de Brasilia, posen de manifest paradoxes i idiosincràsies que qüestionen l’estatus oficial i suposadament incontestable dels constructes històrics brasilers. Així doncs, partint d’un indiscutible compromís intel·lectual i artístic, Laercio Redondo revisa una memòria (oficial) col·lectiva afectada per interessos polítics i socials amb l’objectiu de despertar “el debat sobre qüestions diverses com l’esclavitud, el nacionalisme, la modernització i els imaginaris urbans, qüestionant sempre a qui està pronunciant una afirmació i des d’on”[1].

  Com és habitual a l’obra de Redondo, el discurs es desenvolupa paral·lelament al display expositiu. Res es col·loca per atzar a l’espai, cada obra té el seu lloc i en aquest cobra part del seu sentit. Relacionades les unes amb les altres, les diferents peces d’aquesta espècie de trenca-closques artístic en el que l’artista resol les seves propostes, són distribuïdes de tal manera que fan de l’espectador un element més del discurs. D’aquesta manera Laercio Redondo, partint de les aportacions de Herbert Bayer, aconsegueix establir la connexió bidireccional que aporta el significat final a la seva obra.

  En relació a la importància d’aquest heterogeni i multidisciplinari display expositiu –que pren inspiració en els de les primeres avantguardes on s’interrelacionava la fotografia, el film, el disseny i l’arquitectura- la col·laboració amb experts en altres disciplines complementàries és un dels puntals de la seva producció. En paraules del mateix artista, les “Colaborações têm desempenhado um papel importante no meu método de trabalho e tudo começou quando ficou clara a necessidade de aproximar disciplinas e campos que se relacionavam com a minha prática”[2]. En el cas de l’exposició que acull AMP, cal destacar la presència d’un dels seus col·laboradors més antics, l’arquitecte d’exposicions i dissenyador de mobiliari Birger Lipinski.

  Amb aquesta proposta Laercio Redondo recupera (restaura) dues figures destacables de la història de Brasil, l’arquitecta i paisatgista Lota de Macedo Soares (París, 1910 – New York, 1967) a Desvios, i l’artista Athos Bulcão (Río de Janeiro, 1918 – 2008) a Lembrança de Brasilia. A la primera, el públic i el privat, el natural i l’urbà són connectats a partir de la narració de la història de dues construccions impulsades [3] per “Lota”, el Parque do Flamengo [4] (inaugurat el 1965) – “una de les més grans intervencions urbanes i socials en la geografia de Río de Janeiro”[5] – i Casa Samambaia [6] (1951-1953), llar que va compartir amb la que seria la seva companya sentimental durant quinze anys, la poetessa estatunidenca Elisabeht Bishop (Massachusetts, 1911 – Boston, 1979). Amb aquesta videoinstal·lació que mostra el recorregut de 72 km que separen ambdós espais, Redondo recupera la història d’aquesta figura clau i controvertida del desenvolupament urbanístic i cultural[7] brasiler posant de manifest algunes de les problemàtiques –especialment les de gènere i colonials- que han anat (de)formant la memòria col·lectiva del seu país.

  A Lembrança de Brasilia, Redondo emula els panells de rajoles que Bulcão[8]  aixecava en col·laboració amb els treballadors/operaris (el paper dels quals era essencial en la construcció de l’obra) i en els que Laercio Redondo veu una “prefecta conjunció entre art, vida i arquitectura”[9] . En diàleg amb altres peces (serigrafies sobre fusta, plantes naturals i una videoinstal·lació) es plantegen qüestions de classe i aspectes culturals i estètics en una instal·lació on, novament, el paisatge brasiler es presenta com a reflex d’elements clau d’una memòria col·lectiva que, malgrat haver estat parcialment velada, segueix present a l’horitzó a l’espera de noves lectures per a la comprensió del present.

  ---

  1. Jesús Fuenmayor, Displays flexíveis, pg. 98.

  2. Laercio Redondo a l’article de Justine Ludwig, Em Conversa, pg. 109

  3. La seva participació en la construcció del parc va sorgir de la invitació del que en aquells temps era el governador d’estar, Carlos Lacerda. Amb el pas del temps, la idea inicial de Lota i, conseqüentment, el record de la seva participació en la construcció del parc s’han anat esvaint.

  4. El parc va ser batejat als anys 70 amb el nom de Brigadeiro Eduardo Gomes (heroi de guerra i polític brasiler). La proposta inicial pretenia habilitar 1,2 milions metres quadrats per a l’ús i el gaudi públic.

  5. Laercio Redondo. Text de la videoinstal·lació Desvios.

  6. Projectada el 1951 per l’arquitecte Sérgio Bernades, amb qui Lota va col·laborar activament.

  7. Perquè, al cap i a la fi, l’urbanisme és reflex, petjada, de la cultura del país que el desenvolupa.

  8. Pintor, escultor i arquitecte brasiler que va projectar dissenys urbanístics que encara avui s’integren perfectament en el paisatge de Brasilia amb gran harmonia i bellesa.

  9. Laercio Redondo. Catàleg d’exposició “Contos sem Reis” a Casa França Brasil, Río de Janeiro, 2013. Pg. 102

  10. Qüestions com les ja esmenades que parteixen de problemàtiques tan bàsiques i generals com el colonialisme, la societat de classes o la desigualtat de gènere, com d’altres més concretes com la urbanització de noves ciutats, el respecte a la natura o la creació d’espais dedicats a l’oci i gaudi (físic i estètic) del poble.