Laercio Redondo

Biography

LAERCIO REDONDO

Paranavaí, Brasil, 1967

 

Laercio Redondo va obtindre el seu MFA a Konstfack, University College of Art, Craft and Design d’Estocolm, Suècia. En la seva recerca artística, Redondo s’involucra àmpliament en la memòria col·lectiva i com aquesta s’esborra a la societat.

La seva obra es caracteritza per utilitzar recursos com la instal·lació per proposar diàlegs entre les seves obres, prenent com a inspiració els heterogenis i multidisciplinars displays expositius de les primeres avantguardes on s’interrelacionava la foto, el vídeo, el disseny i l’arquitectura. Així doncs, partint d’un indiscutible compromís intel·lectual i artístic, Laercio Redondo desenvolupa un discurs conceptual i estètic que qüestiona els aspectes relacionats amb la (de)formació, construcció i evolució de la memòria i identitat col·lectives brasileres partint dels canvis socials, geogràfics, econòmics i polítics que Brasil va experimentar en els segles XIX i XX.

Entre les seves exposicions individuals destaquen, “Relance / Recast”, Pinacoteca de São Paulo (2018); Projectes passats per al futur a Dallas Contemporary (2016); Restauro (Restauració), Ana Mas Projects, Barcelona (2016); O que acaba cada dia (El que acaba cada dia) al Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro (2015); Restauro a Die Raum, Berlín (2014); Contos sem Reis (Contes sense Reis) a Casa França-Brasil, Rio de Janeiro (2013); Fachada (Façana) (2013) i Lembrança de Brasília (Memòria de Brasília) (2012) a la Galeria Silvia Cintra + Caixa 4, Rio de Janeiro. També ha participat en nombroses exposicions col·lectives com Tarsila i Mulheres Modernes no Rio (2015) i Josephine Baker i Le Corbusier no Rio – un cas transatlàntic (Josephine Baker i Le Corbusier a Rio – un cas transatlàntic) (2014), totes dues al Museu d’Art do Rio de Janeiro; Idea di Frattura – Opinió Llatina / 2, Galeria Francesca Minini, Milà (2014); Amor e ódio à Lygia Clark (Amor i odi a Lygia Clark), Galeria Nacional d’Art Zachęta, Varsòvia (2013); The right to the city (El dret a la ciutat), Stedelijk Museum Bureau Amsterdam, (2013); The insides are on the Outside (Els interiors estan a l’exterior), SESC Pompéia, Són Paulo (2013); Bananas is my Business: The South American way (Bananas és el meu negoci: el camí sud-americà), el Museu Carmen Miranda, Rio de Janeiro (2011); Leibesübungen – Vom Tun i Lassen in der Kunst, Galerie der Hochschule für Bildende Künste, Braunschweig (2008); Biennal do Mercosul, Porto Alegre (2008).

Ha rebut diverses beques i premis, entre ells la beca Akademie Schloss Solitude en Stuttgart, el programa de residència IASPIS a Estocolm i també el Clark Art Institute – Summer Collaborative Working Group, Williamstown, EE. UU. La seva obra forma part de col·leccions com el Museu d’Art do Rio, el Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro, la Pinacoteca de l’Estat de São Paulo i el Museu d’Art Contemporani de la Universitat de São Paulo (Rio de Janeiro, Brazil), Colección olorVISUAL (Barcelona, España), Gaia Donzet Collection (Paris, France), o Silvia Amélia de Waldner Collection (Paris, France).